{"id":4888,"date":"2025-10-22T07:51:50","date_gmt":"2025-10-22T05:51:50","guid":{"rendered":"https:\/\/laube.mobi\/?page_id=4888"},"modified":"2025-10-22T07:51:50","modified_gmt":"2025-10-22T05:51:50","slug":"itinerari-mora-la-nova","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/laube.mobi\/es\/itinerari-mora-la-nova\/","title":{"rendered":"Itinerari M\u00f3ra la Nova"},"content":{"rendered":"<p><div class=\"fusion-fullwidth fullwidth-box fusion-builder-row-1 fusion-flex-container has-pattern-background has-mask-background nonhundred-percent-fullwidth non-hundred-percent-height-scrolling fusion-no-small-visibility fusion-no-medium-visibility\" style=\"--awb-background-position:center top;--awb-border-radius-top-left:0px;--awb-border-radius-top-right:0px;--awb-border-radius-bottom-right:0px;--awb-border-radius-bottom-left:0px;--awb-padding-top:170px;--awb-padding-right:0px;--awb-padding-bottom:132px;--awb-padding-left:0px;--awb-padding-top-small:60px;--awb-background-image:linear-gradient(222deg, var(--awb-color6) 0%,var(--awb-color4) 75%);--awb-flex-wrap:wrap;\" ><div class=\"fusion-builder-row fusion-row fusion-flex-align-items-stretch fusion-flex-justify-content-center fusion-flex-content-wrap\" style=\"max-width:calc( 1220px + 0px );margin-left: calc(-0px \/ 2 );margin-right: calc(-0px \/ 2 );\"><div class=\"fusion-layout-column fusion_builder_column fusion-builder-column-0 fusion_builder_column_4_5 4_5 fusion-flex-column fusion-animated\" style=\"--awb-padding-bottom:34px;--awb-bg-size:cover;--awb-width-large:80%;--awb-margin-top-large:0px;--awb-spacing-right-large:0px;--awb-margin-bottom-large:0px;--awb-spacing-left-large:0px;--awb-width-medium:80%;--awb-order-medium:0;--awb-spacing-right-medium:0px;--awb-spacing-left-medium:0px;--awb-width-small:100%;--awb-order-small:0;--awb-spacing-right-small:0px;--awb-margin-bottom-small:70px;--awb-spacing-left-small:0px;\" data-animationtype=\"fadeInUp\" data-animationduration=\"1.3\" data-animationoffset=\"top-into-view\"><div class=\"fusion-column-wrapper fusion-column-has-shadow fusion-flex-justify-content-flex-start fusion-content-layout-column\"><div class=\"fusion-title title fusion-title-1 fusion-sep-none fusion-title-center fusion-title-rotating fusion-animate-once fusion-title-rollIn fusion-title-size-one\" style=\"--awb-text-color:var(--awb-color1);--awb-margin-top:0px;--awb-margin-top-small:10px;--awb-margin-right-small:0px;--awb-margin-bottom-small:10px;--awb-margin-left-small:0px;\"><h1 class=\"fusion-title-heading title-heading-center fusion-responsive-typography-calculated\" style=\"margin:0;text-transform:none;--fontSize:68;line-height:var(--awb-typography1-line-height);\"><span class=\"fusion-animated-text-prefix\"><\/span> <span class=\"fusion-animated-texts-wrapper\" style=\"color:var(--awb-color1);text-align: center;\" data-length=\"char\" data-mindisplaytime=\"2400\"><span class=\"fusion-animated-texts\"><span data-in-effect=\"rollIn\" class=\"fusion-animated-text\" data-in-sequence=\"true\" data-out-reverse=\"true\" data-out-effect=\"rollOut\">\"Les Veus del Riu\"<\/span><\/span><\/span> <span class=\"fusion-animated-text-postfix\"><\/span><\/h1><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><div class=\"fusion-fullwidth fullwidth-box fusion-builder-row-2 fusion-flex-container has-pattern-background has-mask-background nonhundred-percent-fullwidth non-hundred-percent-height-scrolling fusion-no-large-visibility\" style=\"--awb-background-position:center top;--awb-border-radius-top-left:0px;--awb-border-radius-top-right:0px;--awb-border-radius-bottom-right:0px;--awb-border-radius-bottom-left:0px;--awb-padding-top:170px;--awb-padding-right:0px;--awb-padding-bottom:132px;--awb-padding-left:0px;--awb-padding-top-medium:198px;--awb-padding-top-small:215px;--awb-padding-bottom-small:58px;--awb-background-image:linear-gradient(222deg, var(--awb-color6) 0%,var(--awb-color4) 75%);--awb-flex-wrap:wrap;\" ><div class=\"fusion-builder-row fusion-row fusion-flex-align-items-stretch fusion-flex-justify-content-center fusion-flex-content-wrap\" style=\"max-width:calc( 1220px + 0px );margin-left: calc(-0px \/ 2 );margin-right: calc(-0px \/ 2 );\"><div class=\"fusion-layout-column fusion_builder_column fusion-builder-column-1 fusion_builder_column_4_5 4_5 fusion-flex-column fusion-flex-align-self-stretch fusion-animated\" style=\"--awb-padding-bottom:34px;--awb-padding-bottom-small:22px;--awb-bg-size:cover;--awb-width-large:80%;--awb-margin-top-large:0px;--awb-spacing-right-large:0px;--awb-margin-bottom-large:0px;--awb-spacing-left-large:0px;--awb-width-medium:80%;--awb-order-medium:0;--awb-spacing-right-medium:0px;--awb-spacing-left-medium:0px;--awb-width-small:100%;--awb-order-small:0;--awb-spacing-right-small:0px;--awb-margin-bottom-small:70px;--awb-spacing-left-small:0px;\" data-animationtype=\"fadeInUp\" data-animationduration=\"1.3\" data-animationoffset=\"top-into-view\"><div class=\"fusion-column-wrapper fusion-column-has-shadow fusion-flex-justify-content-center fusion-content-layout-column\"><div class=\"fusion-title title fusion-title-2 fusion-sep-none fusion-title-center fusion-title-text fusion-title-size-one\" style=\"--awb-text-color:var(--awb-color1);--awb-margin-top:0px;--awb-margin-top-small:10px;--awb-margin-right-small:0px;--awb-margin-bottom-small:10px;--awb-margin-left-small:0px;--awb-font-size:48px;\"><h1 class=\"fusion-title-heading title-heading-center fusion-responsive-typography-calculated\" style=\"margin:0;text-transform:none;font-size:1em;--fontSize:48;line-height:var(--awb-typography1-line-height);\"><p style=\"text-align: center;\">Itinerari M\u00f3ra la Nova<\/p><\/h1><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><div id=\"VeusRiu\" class=\"fusion-container-anchor\"><div class=\"fusion-fullwidth fullwidth-box fusion-builder-row-3 fusion-flex-container has-pattern-background has-mask-background nonhundred-percent-fullwidth non-hundred-percent-height-scrolling fusion-no-small-visibility fusion-no-medium-visibility\" style=\"--awb-border-radius-top-left:0px;--awb-border-radius-top-right:0px;--awb-border-radius-bottom-right:0px;--awb-border-radius-bottom-left:0px;--awb-padding-top:29px;--awb-padding-right:48px;--awb-padding-bottom:20px;--awb-padding-left:48px;--awb-background-color:var(--awb-color1);--awb-flex-wrap:wrap;\" ><div class=\"awb-background-mask\" style=\"background-image:  url(data:image\/svg+xml;utf8,%3Csvg%20width%3D%221920%22%20height%3D%22954%22%20fill%3D%22none%22%20xmlns%3D%22http%3A%2F%2Fwww.w3.org%2F2000%2Fsvg%22%3E%3Cg%20clip-path%3D%22url%28%23prefix__clip0_58_68%29%22%20fill%3D%22rgba%2837%2C185%2C206%2C1%29%22%3E%3Ccircle%20cx%3D%221663.56%22%20cy%3D%22206.967%22%20r%3D%22349.995%22%20transform%3D%22rotate%28-45%201663.56%20206.967%29%22%2F%3E%3Cpath%20d%3D%22M1703.05%20674.96c-116.77%20154.952-336.57%20186.262-490.94%2069.933s-184.86-336.246-68.1-491.198l559.04%20421.265z%22%2F%3E%3Cpath%20d%3D%22M1280.32%20918.549c-124.14%2071.672-282.874%2029.138-354.546-95.001-71.672-124.14-29.139-282.876%2094.996-354.548l259.55%20449.549z%22%2F%3E%3C%2Fg%3E%3Cdefs%3E%3CclipPath%20id%3D%22prefix__clip0_58_68%22%3E%3Cpath%20fill%3D%22%23fff%22%20d%3D%22M0%200h1920v954H0z%22%2F%3E%3C%2FclipPath%3E%3C%2Fdefs%3E%3C%2Fsvg%3E);opacity: 0.14 ;transform: scale(-1, -1);mix-blend-mode:normal;\"><\/div><div class=\"fusion-builder-row fusion-row fusion-flex-align-items-flex-start fusion-flex-content-wrap\" style=\"max-width:1268.8px;margin-left: calc(-4% \/ 2 );margin-right: calc(-4% \/ 2 );\"><div class=\"fusion-layout-column fusion_builder_column fusion-builder-column-2 fusion_builder_column_1_1 1_1 fusion-flex-column\" style=\"--awb-padding-bottom:12px;--awb-bg-size:cover;--awb-width-large:100%;--awb-margin-top-large:0px;--awb-spacing-right-large:0%;--awb-margin-bottom-large:0px;--awb-spacing-left-large:0%;--awb-width-medium:100%;--awb-order-medium:0;--awb-spacing-right-medium:0%;--awb-spacing-left-medium:0%;--awb-width-small:100%;--awb-order-small:0;--awb-spacing-right-small:1.92%;--awb-spacing-left-small:1.92%;\"><div class=\"fusion-column-wrapper fusion-column-has-shadow fusion-flex-justify-content-flex-start fusion-content-layout-column\"><div class=\"fusion-text fusion-text-1\"><p><strong>CATAL\u00c0<\/strong><\/p>\n<p><strong>Evoluci\u00f3 hidrogeomorfol\u00f2gica de l&#8217;Illa del Galatxo<\/strong><\/p>\n<p>La din\u00e0mica fluvial \u00e9s el conjunt de processos naturals on el riu erosiona, transporta sediments i modela cont\u00ednuament el seu curs. L&#8217;Ebre, com a gran riu de la conca mediterr\u00e0nia, \u00e9s un sistema viu i canviant.<\/p>\n<p>Amb el pas del temps, l&#8217;aigua forma illes, galatxos, meandres i crea terrasses fluvials, dibuixant un paisatge en transformaci\u00f3 constant.<\/p>\n<p>Al tram mitj\u00e0 del riu, a la cubeta de M\u00f3ra, els meandres serpentegen entre muntanyes, testimoni d&#8217;una activitat fluvial que hist\u00f2ricament ha estat molt viva. Un exemple clar d&#8217;aquesta evoluci\u00f3 hidromorfol\u00f2gica \u00e9s l&#8217;illa del Galatxo, una de les m\u00e9s grans de l&#8217;Ebre, amb gaireb\u00e9 27 hect\u00e0rees, forma part de la Xarxa Natura 2000 Riberes i illes de l&#8217;Ebre (codi ES5140010) i del Cat\u00e0leg de Zones Humides de Catalunya .<\/p>\n<p>Aquesta illa s&#8217;ha format a partir d&#8217;un meandre que, a causa de l&#8217;erosi\u00f3 i la deposici\u00f3 de sediments, va quedar parcialment a\u00efllat fins a crear un galatxo actiu, amb circulaci\u00f3 permanent d&#8217;aigua. La seva estructura i din\u00e0mica afavoreixen una gran diversitat d&#8217;h\u00e0bitats.<\/p>\n<p>Amb el pas dels anys i la manca de riuades regeneradores, el que era una illa de codols amb alguns arbustos, s&#8217;ha anat cobrint d&#8217;un dens bosc de ribera. L&#8217;albereda origin\u00e0ria, dominada per \u00e0lbers\u00a0<em>(Populus alba)<\/em>, i amb tamarius\u00a0<em>(Tamarix sp)<\/em>, salzes blancs\u00a0<em>(salix alba)<\/em>, freixes<em>\u00a0(Fraxinus angustifolia)\u00a0<\/em>i alguna petita omeda de \u00f3m aut\u00f2cton\u00a0<em>(Ulmus minor),<\/em>\u00a0ha estat colonitzada per l&#8217;ex\u00f2tic aur\u00f3 americ\u00e0\u00a0<em>(Acer negundo)\u00a0<\/em>que \u00e9s una amena\u00e7a per a la conservaci\u00f3 dels boscos de ribera aut\u00f2ctons.<\/p>\n<p>Tot i que les preses i altres infraestructures han alterat la din\u00e0mica natural del riu, iniciatives recents busquen restaurar el seu funcionament ecol\u00f2gic.<\/p>\n<p>Con\u00e8ixer i entendre aquests processos \u00e9s essencial per garantir l&#8217;equilibri natural, la connectivitat i la sostenibilitat dels ecosistemes fluvials.<\/p>\n<p><strong>La ll\u00fadriga i altres mam\u00edfers presents a l&#8217;Illa del Galatxo<\/strong><\/p>\n<p>La ll\u00fadriga <em>(Lutra lutra) <\/em>\u00e9s el s\u00edmbol viu de la recuperaci\u00f3 de la fauna aqu\u00e0tica al nostre pa\u00eds. Aquest mam\u00edfer semiaqu\u00e0tic, amb cos allargat, potes palmades i una cua potent, \u00e9s un excel\u00b7lent nedador. T\u00e9 una dieta carn\u00edvora basada en peixos, crancs de riu, amfibis i invertebrats aqu\u00e0tics.<\/p>\n<p>A mitjan segle XX era present a gaireb\u00e9 tots els rius de Catalunya, per\u00f2 la contaminaci\u00f3, la destrucci\u00f3 dels h\u00e0bitats i la persecuci\u00f3 directa la van portar a desapar\u00e8ixer de molts trams, incl\u00f2s l&#8217;Ebre.<\/p>\n<p>A partir dels anys 80 es van iniciar programes de conservaci\u00f3 i reintroducci\u00f3, millorant la qualitat de l&#8217;aigua i dels boscos de ribera. Gr\u00e0cies a aquests esfor\u00e7os, avui la ll\u00fadriga ha tornat a la majoria de conques fluvials catalanes, incl\u00f2s el tram final de l&#8217;Ebre. La seva pres\u00e8ncia indica un riu saludable i entorns ben conservats.<\/p>\n<p>Juntament amb la ll\u00fadriga, les ribes del riu Ebre acullen altres mam\u00edfers ben adaptats a la vida fluvial. La rata d&#8217;aigua <em>(Arvicola<\/em> <em>sapidus)<\/em>, end\u00e8mica de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i protegida a nivell europeu <em>(Directiva<\/em> <em>H\u00e0bitats)<\/em>, \u00e9s un rosegador semiaqu\u00e0tic que viu en caus a les vores del riu i<\/p>\n<p>s&#8217;alimenta de vegetaci\u00f3. El ratpenat d&#8217;aigua <em>(Myotis daubentonii)<\/em>, protegit per la legislaci\u00f3n europea, ca\u00e7a insectes aqu\u00e0tics a ras de l&#8217;aigua durant la nit amb gran precisi\u00f3. El teix\u00f3 <em>(Meles meles) <\/em>i la geneta <em>(Genetta<\/em> <em>genetta) <\/em>aprofiten la cobertura vegetal de les riberes per moure&#8217;s i cercar aliment. Tamb\u00e9 s\u00f3n freq\u00fcents la guineu <em>(Vulpes vulpes)<\/em>, el porc senglar <em>(Sus scrofa)<\/em>, l&#8217;esquirol <em>(Sciurus<\/em> <em>vulgaris)<\/em>, l&#8217;eri\u00e7\u00f3 com\u00fa <em>(Erinaceus europaeus)<\/em> i, cada cop m\u00e9s, el cabirol <em>(Capreolus<\/em> <em>capreolus)<\/em>, que ha colonitzats nous h\u00e0bitats en les zones tranquil\u00b7les de les illes de l&#8217;Ebre.<\/p>\n<p>Totes aquestes esp\u00e8cies s\u00f3n testimoni de la import\u00e0ncia de conservar els entorns fluvials com a corredors biol\u00f2gics.<\/p>\n<p><strong>De l&#8217;Ebre al m\u00f3n: tres grans viatges migratoris<\/strong><\/p>\n<p>Algunes esp\u00e8cies que habiten o visiten l&#8217;Ebre protagonitzen migracions espectaculars, creuant continents i oceans per completar el seu cicle vital. Aquestes migracions connecten els ecosistemes locals amb xarxes ecol\u00f2giques globals i ens recorden com de vital \u00e9s conservar els h\u00e0bitats que les fan possibles, tant aqu\u00ed com als llocs de destinaci\u00f3.<\/p>\n<p>L&#8217;anguila europea <em>(Anguilla anguilla)<\/em>, esp\u00e8cie en perill cr\u00edtic d&#8217;extinci\u00f3, neix al mar dels Sargassos, al Carib. Les larves, en estat de leptoc\u00e8fal, viuen dos anys a l&#8217;oce\u00e0 fins a arribar a les costes d&#8217;Europa i del nord d&#8217;\u00c0frica, on es transformen en angula. Un cop als rius, com l&#8217;Ebre, remunten el curs i hi viuen durant anys. Quan assoleixen la maduresa i esdevenen anguiles platejades, emprenen el viatge de tornada cap a l&#8217;oce\u00e0 per reproduir-se, completant un cicle migratori \u00fanic i mil\u00b7lenari. Aquest viatge es veu greument amena\u00e7at per les preses, la p\u00e8rdua de connectivitat dels h\u00e0bitats, la depredaci\u00f3 per part de les esp\u00e8cies ex\u00f2tiques invasores, la pesca furtiva i la contaminaci\u00f3.<\/p>\n<p>El mil\u00e0 negre <em>(Milvus migrans)<\/em>, rapinyaire elegant de vol planer amb un cant caracter\u00edstic, arriba cada primavera a les zones fluvials de la Ribera d&#8217;Ebre per nidificar. Hivernen a l&#8217;\u00c0frica subsahariana, creuant el Mediterrani dos cops l&#8217;any. \u00c9s una esp\u00e8cie protegida i s&#8217;observa amb facilitat sobrevolant el riu, els camps de correu i les poblacions properes, buscant restes d&#8217;animals, petites preses i fins i tot pescant algun peix. A partir de finals de juliol s&#8217;agrupen a l&#8217;illa del Galatxo per preparar novament la migraci\u00f3 cap a l\u2019\u00c0frica. La seva pres\u00e8ncia indica un bosc de ribera madur, amb mosaics de conreus ben estructurats. Els espais fluvials de les Terres de l&#8217;Ebre s\u00f3n un entorn que afavoreix la consolidaci\u00f3 de l&#8217;esp\u00e8cie per mantenir poblacions estables.<\/p>\n<p>La papallona dels cards <em>(Vanessa cardui) <\/em>\u00e9s una migradora sorprenent, neix a la sabana africana, travessa el S\u00e0hara, el Mediterrani i arriba als prats i marges florits del nostre territori. Aqu\u00ed es reprodueix i la seva descend\u00e8ncia continua el viatge cap al nord d&#8217;Europa. Completa una migraci\u00f3 intercontinental d&#8217;anada i tornada, en diverses generacions.<\/p>\n<p>Aquestes esp\u00e8cies demostren com les riberes i illes de l&#8217;Ebre formen part d&#8217;un teixit viu global. Cuidar el riu Ebre i les seves illes \u00e9s tamb\u00e9 protegir aquests viatges extraordinaris.<\/p>\n<p><strong>CASTELL\u00c0<\/strong><\/p>\n<p><strong>Evoluci\u00f3n hidrogeomorfol\u00f3gica de la Isla del Galatxo<\/strong><\/p>\n<p>La din\u00e1mica fluvial es el conjunto de procesos naturales mediante los cuales el r\u00edo erosiona, transporta sedimentos y modela continuamente su curso. El Ebro, como gran r\u00edo de la cuenca mediterr\u00e1nea, es un sistema vivo y cambiante. Con el paso del tiempo, el agua forma islas, galachos, meandros y crea terrazas fluviales, dibujando un paisaje en constante transformaci\u00f3n.<\/p>\n<p>En el tramo medio del r\u00edo, en la cubeta de M\u00f3ra, los meandros serpentean entre monta\u00f1as, testimonio de una actividad fluvial hist\u00f3ricamente muy viva. Un claro ejemplo de esta evoluci\u00f3n hidrogeomorfol\u00f3gica es la isla del Galatxo, una de las m\u00e1s grandes del Ebro, con casi 27 hect\u00e1reas. Forma parte de la Red Natura 2000 Riberas e Islas del Ebro (c\u00f3digo ES5140010) y del Cat\u00e1logo de Zonas H\u00famedas de Catalu\u00f1a.<\/p>\n<p>Esta isla se ha formado a partir de un meandro que, debido a la erosi\u00f3n y la deposici\u00f3n de sedimentos, qued\u00f3 parcialmente aislado hasta crear un galacho activo, con circulaci\u00f3n permanente de agua. Su estructura y din\u00e1mica favorecen una gran diversidad de h\u00e1bitats.<\/p>\n<p>Con los a\u00f1os, y la falta de avenidas regeneradoras, lo que antes era una isla de cantos rodados con algunos arbustos se ha ido cubriendo de un denso bosque de ribera. La alameda originaria, dominada por \u00e1lamos blancos (<em>Populus alba<\/em>), junto con tarayes (<em>Tamarix sp.<\/em>), sauces blancos (<em>Salix alba<\/em>), fresnos (<em>Fraxinus angustifolia<\/em>) y algunos peque\u00f1os olmedales de olmo aut\u00f3ctono (<em>Ulmus minor<\/em>), ha sido colonizada por el ex\u00f3tico arce americano (<em>Acer negundo<\/em>), una amenaza para la conservaci\u00f3n de los bosques de ribera aut\u00f3ctonos.<\/p>\n<p>Aunque las presas y otras infraestructuras han alterado la din\u00e1mica natural del r\u00edo, iniciativas recientes buscan restaurar su funcionamiento ecol\u00f3gico. Conocer y entender estos procesos es esencial para garantizar el equilibrio natural, la conectividad y la sostenibilidad de los ecosistemas fluviales.<\/p>\n<p><strong>La nutria y otros mam\u00edferos presentes en la Isla del Galacho<\/strong><\/p>\n<p>La nutria (<em>Lutra lutra<\/em>) es el s\u00edmbolo vivo de la recuperaci\u00f3n de la fauna acu\u00e1tica en nuestro pa\u00eds. Este mam\u00edfero semiacu\u00e1tico, de cuerpo alargado, patas palmeadas y una potente cola, es un excelente nadador. Tiene una dieta carn\u00edvora basada en peces, cangrejos de r\u00edo, anfibios e invertebrados acu\u00e1ticos.<\/p>\n<p>A mediados del siglo XX estaba presente en casi todos los r\u00edos de Catalu\u00f1a, pero la contaminaci\u00f3n, la destrucci\u00f3n de los h\u00e1bitats y la persecuci\u00f3n directa la llevaron a desaparecer de muchos tramos, incluido el Ebro. A partir de los a\u00f1os 80 se iniciaron programas de conservaci\u00f3n y reintroducci\u00f3n, mejorando la calidad del agua y de los bosques de ribera. Gracias a estos esfuerzos, hoy la nutria ha regresado a la mayor\u00eda de cuencas fluviales catalanas, incluido el tramo final del Ebro. Su presencia indica un r\u00edo saludable y entornos bien conservados.<\/p>\n<p>Junto con la nutria, las riberas del Ebro albergan otros mam\u00edferos bien adaptados a la vida fluvial. La rata de agua (<em>Arvicola sapidus<\/em>), end\u00e9mica de la pen\u00ednsula ib\u00e9rica y protegida a nivel europeo (Directiva H\u00e1bitats), es un roedor semiacu\u00e1tico que vive en madrigueras en las orillas del r\u00edo y se alimenta de vegetaci\u00f3n.<\/p>\n<p>El murci\u00e9lago de agua (<em>Myotis daubentonii<\/em>), protegido por la legislaci\u00f3n europea, caza insectos acu\u00e1ticos a ras del agua durante la noche con gran precisi\u00f3n. El tej\u00f3n (<em>Meles meles<\/em>) y la gineta (<em>Genetta genetta<\/em>) aprovechan la cobertura vegetal de las riberas para desplazarse y buscar alimento. Tambi\u00e9n son frecuentes el zorro (<em>Vulpes vulpes<\/em>), el jabal\u00ed (<em>Sus scrofa<\/em>), la ardilla (<em>Sciurus vulgaris<\/em>), el erizo com\u00fan (<em>Erinaceus europaeus<\/em>) y, cada vez m\u00e1s, el corzo (<em>Capreolus capreolus<\/em>), que ha colonizado nuevos h\u00e1bitats en las zonas tranquilas de las islas del Ebro.<\/p>\n<p>Todas estas especies son testimonio de la importancia de conservar los entornos fluviales como corredores biol\u00f3gicos.<\/p>\n<p><strong>Del Ebro al mundo: tres grandes viajes migratorios<\/strong><\/p>\n<p>Algunas especies que habitan o visitan el Ebro protagonizan migraciones espectaculares, cruzando continentes y oc\u00e9anos para completar su ciclo vital. Estas migraciones conectan los ecosistemas locales con redes ecol\u00f3gicas globales y nos recuerdan lo esencial que es conservar los h\u00e1bitats que las hacen posibles, tanto aqu\u00ed como en los lugares de destino.<\/p>\n<p>La anguila europea (<em>Anguilla anguilla<\/em>), especie en peligro cr\u00edtico de extinci\u00f3n, nace en el mar de los Sargazos, en el Caribe. Las larvas, en estado de leptoc\u00e9falo, viven dos a\u00f1os en el oc\u00e9ano hasta llegar a las costas de Europa y del norte de \u00c1frica, donde se transforman en angulas. Una vez en los r\u00edos, como el Ebro, remontan el curso y viven all\u00ed durante a\u00f1os. Cuando alcanzan la madurez y se convierten en anguilas plateadas, emprenden el viaje de regreso al oc\u00e9ano para reproducirse, completando un ciclo migratorio \u00fanico y milenario.<\/p>\n<p>Este viaje se ve gravemente amenazado por las presas, la p\u00e9rdida de conectividad de los h\u00e1bitats, la depredaci\u00f3n por especies ex\u00f3ticas invasoras, la pesca furtiva y la contaminaci\u00f3n.<\/p>\n<p>El milano negro (<em>Milvus migrans<\/em>), rapaz elegante de vuelo planeador y canto caracter\u00edstico, llega cada primavera a las zonas fluviales de la Ribera de Ebro para nidificar. Invernan en el \u00c1frica subsahariana, cruzando el Mediterr\u00e1neo dos veces al a\u00f1o. Es una especie protegida y se observa con facilidad sobrevolando el r\u00edo, los campos de cultivo y las poblaciones cercanas, buscando restos de animales, peque\u00f1as presas e incluso pescando alg\u00fan pez. A partir de finales de julio se agrupan en la isla del Galacho para prepararse para la migraci\u00f3n de regreso a \u00c1frica. Su presencia indica un bosque de ribera maduro, con mosaicos de cultivos bien estructurados.<\/p>\n<p>Los espacios fluviales de las Tierras del Ebro son un entorno que favorece la consolidaci\u00f3n de la especie y el mantenimiento de poblaciones estables.<\/p>\n<p>La mariposa de los cardos (<em>Vanessa cardui<\/em>) es una migradora sorprendente: nace en la sabana africana, atraviesa el S\u00e1hara y el Mediterr\u00e1neo y llega a los prados y m\u00e1rgenes floridos de nuestro territorio. Aqu\u00ed se reproduce y su descendencia contin\u00faa el viaje hacia el norte de Europa. Completa una migraci\u00f3n intercontinental de ida y vuelta, en varias generaciones.<\/p>\n<p>Estas especies demuestran c\u00f3mo las riberas e islas del Ebro forman parte de un tejido vivo global. Cuidar el r\u00edo Ebro y sus islas es tambi\u00e9n proteger estos viajes extraordinarios.<\/p>\n<p><strong>FRANC\u00c8S<\/strong><\/p>\n<p><strong>\u00c9volution hydro-g\u00e9omorphologique de l&#8217;\u00eele du Galatxo<\/strong><\/p>\n<p>La dynamique fluviale est l&#8217;ensemble des processus naturels par lesquels un cours d&#8217;eau \u00e9rode, transporte des s\u00e9diments et mod\u00e8le continuellement son lit. L&#8217;\u00c8bre, en tant que grand fleuve du bassin m\u00e9diterran\u00e9en, est un syst\u00e8me vivant et en constante \u00e9volution.<\/p>\n<p>Avec le temps, l\u2019eau forme des \u00eeles, des bras morts (galatxos), des m\u00e9andres et cr\u00e9e des terrasses fluviales, dessinant un paysage en constante transformation.<\/p>\n<p>Dans le cours moyen du fleuve, dans la cuvette de Mora, les m\u00e9andres serpentent entre les montagnes, en faisant du t\u00e9moin d\u2019une activit\u00e9 fluviale historiquement tr\u00e8s vive. Un exemple clair de cette \u00e9volution hydromorfologique est l&#8217;\u00eele du Galatxo, l\u2019une des plus grandes de l\u2019\u00c8bre, avec pr\u00e8s de 27 hectares. Elle fait partie de la Xarxa Natura 2000 \u201cRiberes i illes de l\u2019Ebre\u201d (code ES5140010) et du catalogue des zones humides de Catalogne.<\/p>\n<p>Cette \u00eele s\u2019est form\u00e9e \u00e0 partir d\u2019un m\u00e9andre qui, en raison de l\u2019\u00e9rosion et de la d\u00e9position de s\u00e9diments, s\u2019est partiellement isol\u00e9 jusqu\u2019\u00e0 cr\u00e9er un bras mort (galatxo) actif, avec une circulation permanente d\u2019eau. Sa structure et sa dynamique favorisent une grande diversit\u00e9 d&#8217;habitats.<\/p>\n<p>Au fil des ans et en l&#8217;absence de crues r\u00e9g\u00e9n\u00e9ratrices, ce qui \u00e9tait une \u00eele de galets avec quelques arbustes, s\u2019est couvert d&#8217;une dense for\u00eat riveraine. La peupleraie originelle, domin\u00e9e par des peupliers blancs (<em>Populus alba<\/em>), comprenant des tamaris (<em>Tamarix sp<\/em>), des saules blancs (<em>Salix alba<\/em>), des fr\u00eanes (<em>Fraxinus angustifolia<\/em>) et quelques petites zones d&#8217;orme autochtone (<em>Ulmus minor<\/em>), a \u00e9t\u00e9 colonis\u00e9e par l&#8217;exotique \u00e9rable negundo (<em>Acer negundo<\/em>) qui repr\u00e9sente une menace pour la conservation des for\u00eats riveraines autochtones.<\/p>\n<p>Bien que les barrages et autres infrastructures aient alt\u00e9r\u00e9 la dynamique fluviale naturelle du fleuve, des initiatives r\u00e9centes cherchent la restauration de son fonctionnement \u00e9cologique.<\/p>\n<p>Conna\u00eetre et comprendre ces processus est essentiel pour garantir l\u2019\u00e9quilibre naturel, la connectivit\u00e9 et la durabilit\u00e9 des \u00e9cosyst\u00e8mes fluviaux.<\/p>\n<p><strong>La loutre et autres mammif\u00e8res pr\u00e9sents sur l&#8217;\u00eele du Galatxo<\/strong><\/p>\n<p>La loutre (<em>lutra lutra<\/em>) est le symbole vif de la r\u00e9cup\u00e9ration de la faune aquatique dans notre pays. Ce mammif\u00e8re semi-aquatique, au corps allong\u00e9, aux pattes palm\u00e9es et \u00e0 la queue puissante, est un excellent nageur. Il a un r\u00e9gime carnivore bas\u00e9 sur les poissons, les \u00e9crevisses, les amphibiens et les invert\u00e9br\u00e9s aquatiques.<\/p>\n<p>Au milieu du XXe si\u00e8cle, elle \u00e9tait pr\u00e9sente dans presque toutes les rivi\u00e8res de Catalogne, mais la pollution, la destruction des habitats et la pers\u00e9cution directe l&#8217;ont conduite \u00e0 dispara\u00eetre de nombreux tron\u00e7ons, y compris de l&#8217;\u00c8bre.<\/p>\n<p>\u00c0 partir des ann\u00e9es 80, des programmes de conservation et r\u00e9introduction ont \u00e9t\u00e9 lanc\u00e9s, am\u00e9liorant la qualit\u00e9 de l\u2019eau et des for\u00eats riveraines. Gr\u00e2ce \u00e0 ces efforts, aujourd&#8217;hui la loutre est retourn\u00e9e dans la plupart des bassins fluviaux catalans, y compris la dans le cours inf\u00e9rieur de l&#8217;\u00c8bre. Sa pr\u00e9sence indique un fleuve sain et des environnements bien conserv\u00e9s.<\/p>\n<p>Aux c\u00f4t\u00e9s de la loutre, les rives du fleuve \u00c8bre abritent d&#8217;autres mammif\u00e8res bien adapt\u00e9s \u00e0 la vie fluviale. Le rat d&#8217;eau (<em>Arvicola sapidus<\/em>), end\u00e9mique de la p\u00e9ninsule Ib\u00e9rique et prot\u00e9g\u00e9 au niveau europ\u00e9en (Directive Habitats), est un rongeur semi-aquatique qui vit dans des terriers sur les berges et se nourrit de v\u00e9g\u00e9tation. Le murin de Daubenton (<em>Myotis daubentonii<\/em>), prot\u00e9g\u00e9 par la l\u00e9gislation europ\u00e9enne, chasse les insectes aquatiques \u00e0 ras de l&#8217;eau pendant la nuit avec une grande pr\u00e9cision. Le blaireau europ\u00e9en (<em>Meles meles<\/em>) et la genette commune (<em>Genetta genetta<\/em>) profitent de la couverture v\u00e9g\u00e9tale des rives pour se d\u00e9placer et chercher de la nourriture. Le renard roux (<em>Vulpes vulpes<\/em>), le sanglier (<em>Sus scrofa<\/em>), l&#8217;\u00e9cureuil roux (<em>Sciurus vulgaris<\/em>), le h\u00e9risson commun (<em>Erinaceus europaeus<\/em>) et, de plus en plus, le chevreuil (<em>Capreolus capreolus<\/em>), qui a colonis\u00e9 de nouveaux habitats dans les zones tranquilles des \u00eeles de l&#8217;\u00c8bre, sont \u00e9galement fr\u00e9quents.<\/p>\n<p>Toutes ces esp\u00e8ces t\u00e9moignent de l&#8217;importance de conserver les environnements fluviaux en tant que corridors biologiques.<\/p>\n<p><strong>De l\u2019\u00c8bre au monde: trois grands voyages migratoires<\/strong><\/p>\n<p>Quelques esp\u00e8ces qui habitent ou visitent l\u2019\u00c8bre sont les protagonistes de migrations spectaculaires, traversant des continents et des oc\u00e9ans pour compl\u00e9ter leur cycle vital. Ces migrations connectent les \u00e9cosyst\u00e8mes locaux avec des r\u00e9seaux \u00e9cologiques globaux et nous rappellent \u00e0 quel point il est essentiel de conserver les habitats qui les rendent possibles, tant ici que dans les lieux de destination.<\/p>\n<p>L&#8217;anguille europ\u00e9enne (<em>Anguilla anguilla<\/em>), esp\u00e8ce en danger critique d\u2019extinction, na\u00eet dans la mer des Sargasses, dans les Cara\u00efbes. Les larves, au stade de leptoc\u00e9phale, vivent deux ans dans l&#8217;oc\u00e9an jusqu&#8217;\u00e0 atteindre les c\u00f4tes de l&#8217;Europe et de l&#8217;Afrique du Nord, o\u00f9 elles se transforment en civelles. Une fois dans les fleuves, comme l&#8217;\u00c8bre, elles remontent le cours et y vivent pendant des ann\u00e9es. Lorsqu&#8217;elles atteignent la maturit\u00e9 et deviennent des anguilles argent\u00e9es, elles entreprennent le voyage de retour vers l&#8217;oc\u00e9an pour se reproduire, compl\u00e9tant un cycle migratoire unique et mill\u00e9naire. Ce voyage est gravement menac\u00e9 par les barrages, la perte de connectivit\u00e9 des habitats, la pr\u00e9dation par les esp\u00e8ces exotiques envahissantes, le braconnage et la pollution.<\/p>\n<p>Le milan noir (<em>Milvus migrans<\/em>), rapace \u00e9l\u00e9gant au vol plan\u00e9 avec un cri caract\u00e9ristique, arrive chaque printemps dans les zones fluviales de la Ribera d&#8217;Ebre pour nicher. Il hiverne en Afrique subsaharienne, traversant la M\u00e9diterran\u00e9e deux fois par an. C&#8217;est une esp\u00e8ce prot\u00e9g\u00e9e et on l&#8217;observe facilement survolant le fleuve, les champs de c\u00e9r\u00e9ales et les villages proches, \u00e0 la recherche de charognes, de petites proies et m\u00eame en p\u00eachant quelques poissons. \u00c0 partir de fin juillet, ils se rassemblent sur l&#8217;\u00eele du Galatxo <em>pour se pr\u00e9parer \u00e0 la migration de retour vers l\u2019Afrique<\/em>. Leur pr\u00e9sence indique une for\u00eat riveraine mature, avec des mosa\u00efques de cultures bien structur\u00e9es. Les espaces fluviaux des Terres de l\u2019\u00c8bre constituent un habitat favorable \u00e0 la consolidation de l\u2019esp\u00e8ce.<\/p>\n<p>La belle-dame o Vanesse des chardons (<em>Vanessa cardui<\/em>) est une migratrice surprenante ; elle na\u00eet dans la savane africaine, traverse le Sahara, la M\u00e9diterran\u00e9e et arrive dans les prairies et les bords fleuris de notre territoire. Ici, elle se reproduit et sa prog\u00e9niture continue le voyage vers le nord de l&#8217;Europe. Elle accomplit ainsi une migration intercontinentale aller-retour, sur plusieurs g\u00e9n\u00e9rations.<\/p>\n<p>Ces esp\u00e8ces montrent comment les rives et les \u00eeles de l&#8217;\u00c8bre font partie d&#8217;un tissu vivant global. Prendre soin du fleuve \u00c8bre et de ses \u00eeles, c&#8217;est aussi prot\u00e9ger ces voyages extraordinaires.<\/p>\n<p><strong>ANGL\u00c8S<\/strong><\/p>\n<p><strong>Hydrogeomorphological Evolution of Galatxo Island<\/strong><\/p>\n<p><strong>Fluvial dynamics<\/strong> are the set of natural processes by which a river erodes, transports sediments, and continually shapes its course. The Ebro, as a major river of the Mediterranean basin, is a living system in continous transformation.<\/p>\n<p>Over time, the water forms islands, secondary channels, meanders, and creates fluvial terraces, drawing a constantly transforming landscape.<\/p>\n<p>In the middle course of the river, in the M\u00f3ra basin, the meanders snake through the mountains, bearing witness to a historically very active fluvial system. A clear example of this hydromorphological evolution is the Galatxo Island, one of the largest in the Ebro, covering nearly 27 hectares. It is part of the Natura 2000 Network \u201cRiberes i illes de l\u2019Ebre\u201d (code ES5140010) and the Catalogue of Wetlands of Catalonia.<\/p>\n<p>This island was formed from a meander that, due to erosion and sediment deposition, became partially cut off, eventually creating a secondary channel with a permanent flow of water. Its structure and dynamics support a great diversity of habitats.<\/p>\n<p>Over the years, and in the absence of regenerating floods, what was once a gravel island with a few shrubs has become covered by dense riparian forest. The original poplar grove, dominated by white poplar (<em>Populus alba<\/em>), and including tamarisks (<em>Tamarix sp.<\/em>), white willows (<em>Salix alba<\/em>), narrow-leaved ashes (<em>Fraxinus angustifolia<\/em>), and some small patches of native elm (<em>Ulmus minor<\/em>), has been colonized by the exotic box elder (<em>Acer negundo<\/em>), which poses a threat to the conservation of native riparian forests.<\/p>\n<p>Although dams and other infrastructures have altered the natural river dynamics, recent initiatives aim to restore its ecological functioning.<\/p>\n<p>Understanding these processes is essential to ensure the natural balance, connectivity, and sustainability of fluvial ecosystems.<\/p>\n<p><strong>The Otter and other mammals present on the Galatxo Island<\/strong><\/p>\n<p>The otter (<em>Lutra lutra<\/em>) is the living symbol of the recovery of aquatic wildlife in our country. This semi-aquatic mammal, with its elongated body, webbed feet, and powerful tail, is an excellent swimmer. It has a carnivorous diet based on fish, crayfish, amphibians, and aquatic invertebrates.<\/p>\n<p>By the mid-20th century, it was present in almost all rivers in Catalonia, but pollution, habitat destruction, and direct persecution led to its disappearance from many stretches, including the Ebro.<\/p>\n<p>From the 1980s onwards, conservation and reintroduction programs were launched, improving the quality of the water and riparian forests. Thanks to these efforts, today the otter has returned to most Catalan river basins, including the lower course of the Ebro. Its presence indicates a healthy river and well-conserved environments.<\/p>\n<p>Alongside the otter, the banks of the Ebro River are home to other mammals well adapted to river life. The water vole (<em>Arvicola sapidus<\/em>), endemic to the Iberian Peninsula and protected at the European level (Habitats Directive), is a semi-aquatic rodent that lives in burrows along the riverbanks and feeds on vegetation. The Daubenton\u2019s bat (<em>Myotis daubentonii<\/em>), protected under European legislation, hunts aquatic insects skimming the water\u2019s surface at night with great precision. The badger (<em>Meles meles<\/em>) and the common genet (<em>Genetta genetta<\/em>) use the riverside vegetation cover to move about and search for food. Also frequent are the red fox (<em>Vulpes vulpes<\/em>), wild boar (<em>Sus scrofa<\/em>), red squirrel (<em>Sciurus vulgaris<\/em>), European hedgehog (<em>Erinaceus europaeus<\/em>), and, increasingly, the roe deer (<em>Capreolus capreolus<\/em>), which has colonized new habitats in the quiet areas of the Ebro islands.<\/p>\n<p>All these species bear witness to the importance of conserving river environments as biological corridors.<\/p>\n<p><strong>From the Ebro to the World: Three Major Migratory Journeys<\/strong><\/p>\n<p>Some species that inhabit or visit the Ebro undertake spectacular migrations, crossing continents and oceans to complete their life cycles. These migrations connect local ecosystems with global ecological networks and remind us how vital it is to conserve the habitats that make them possible, both here and at their destinations.<\/p>\n<p>The European eel (<em>Anguilla anguilla<\/em>), a critically endangered species, is born in the Sargasso Sea, in the Caribbean. The larvae, in the leptocephalus stage, spend two years in the ocean before reaching the coasts of Europe and North Africa, where they transform into glass eels. Once in rivers, such as the Ebro, they swim upstream and live there for several years. When they reach maturity and become silver eels, they undertake the return journey to the ocean to reproduce, completing a unique and millennia-old migratory cycle. This journey is severely threatened by dams, loss of habitat connectivity, predation by invasive exotic species, poaching, and pollution.<\/p>\n<p>The black kite (<em>Milvus migrans<\/em>), an elegant soaring raptor with a distinctive call, arrives each spring in the riverine areas of the Ribera d\u2019Ebre to breed. It winters in sub-Saharan Africa, crossing the Mediterranean twice a year. It is a protected species and can be easily observed flying over the river, farmland, and nearby villages, searching for carrion, small prey, and even catching some fish. From late July onwards, they gather on Galatxo Island to prepare for the migration back to Africa. Their presence indicates a mature riparian forest with well-structured mosaic farmland. The riverine areas of the Terres de l\u2019Ebre provide an environment that supports the consolidation of the species and the maintenance of stable populations.<\/p>\n<p>The painted lady butterfly (<em>Vanessa cardui<\/em>) is a remarkable migrant: it is born in the African savannah, crosses the Sahara and the Mediterranean, and arrives in the meadows and flower-rich margins of our territory. Here it reproduces, and its offspring continue the journey northward to Europe. It completes an intercontinental round-trip migration over several successive generations.<\/p>\n<p>These species demonstrate how the banks and islands of the Ebro are part of a living global network. Protecting the Ebro River and its islands is also protecting these extraordinary journeys.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><div class=\"fusion-layout-column fusion_builder_column fusion-builder-column-3 fusion_builder_column_1_1 1_1 fusion-flex-column fusion-flex-align-self-stretch\" style=\"--awb-bg-size:cover;--awb-width-large:100%;--awb-margin-top-large:0px;--awb-spacing-right-large:0%;--awb-margin-bottom-large:0px;--awb-spacing-left-large:0%;--awb-width-medium:100%;--awb-order-medium:0;--awb-spacing-right-medium:0%;--awb-spacing-left-medium:0%;--awb-width-small:100%;--awb-order-small:0;--awb-spacing-right-small:1.92%;--awb-spacing-left-small:1.92%;\"><div class=\"fusion-column-wrapper fusion-column-has-shadow fusion-flex-justify-content-center fusion-content-layout-column\"><\/div><\/div><div class=\"fusion-layout-column fusion_builder_column fusion-builder-column-4 fusion_builder_column_1_1 1_1 fusion-flex-column\" style=\"--awb-padding-right:20px;--awb-padding-left:20px;--awb-bg-size:cover;--awb-width-large:100%;--awb-margin-top-large:0px;--awb-spacing-right-large:0%;--awb-margin-bottom-large:0px;--awb-spacing-left-large:0%;--awb-width-medium:100%;--awb-order-medium:0;--awb-spacing-right-medium:0%;--awb-spacing-left-medium:0%;--awb-width-small:100%;--awb-order-small:0;--awb-spacing-right-small:1.92%;--awb-spacing-left-small:1.92%;\"><div class=\"fusion-column-wrapper fusion-column-has-shadow fusion-flex-justify-content-flex-start fusion-content-layout-column\"><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><div id=\"VeusRiu\" class=\"fusion-container-anchor\"><div class=\"fusion-fullwidth fullwidth-box fusion-builder-row-4 fusion-flex-container has-pattern-background has-mask-background hundred-percent-fullwidth non-hundred-percent-height-scrolling fusion-no-medium-visibility fusion-no-large-visibility\" style=\"--awb-border-radius-top-left:0px;--awb-border-radius-top-right:0px;--awb-border-radius-bottom-right:0px;--awb-border-radius-bottom-left:0px;--awb-padding-top:29px;--awb-padding-right:166px;--awb-padding-bottom:20px;--awb-padding-left:166px;--awb-padding-right-medium:30px;--awb-padding-left-medium:31px;--awb-padding-bottom-small:0px;--awb-background-color:var(--awb-color1);--awb-flex-wrap:wrap;\" ><div class=\"awb-background-mask\" style=\"background-image:  url(data:image\/svg+xml;utf8,%3Csvg%20width%3D%221920%22%20height%3D%22954%22%20fill%3D%22none%22%20xmlns%3D%22http%3A%2F%2Fwww.w3.org%2F2000%2Fsvg%22%3E%3Cg%20clip-path%3D%22url%28%23prefix__clip0_58_68%29%22%20fill%3D%22rgba%2837%2C185%2C206%2C1%29%22%3E%3Ccircle%20cx%3D%221663.56%22%20cy%3D%22206.967%22%20r%3D%22349.995%22%20transform%3D%22rotate%28-45%201663.56%20206.967%29%22%2F%3E%3Cpath%20d%3D%22M1703.05%20674.96c-116.77%20154.952-336.57%20186.262-490.94%2069.933s-184.86-336.246-68.1-491.198l559.04%20421.265z%22%2F%3E%3Cpath%20d%3D%22M1280.32%20918.549c-124.14%2071.672-282.874%2029.138-354.546-95.001-71.672-124.14-29.139-282.876%2094.996-354.548l259.55%20449.549z%22%2F%3E%3C%2Fg%3E%3Cdefs%3E%3CclipPath%20id%3D%22prefix__clip0_58_68%22%3E%3Cpath%20fill%3D%22%23fff%22%20d%3D%22M0%200h1920v954H0z%22%2F%3E%3C%2FclipPath%3E%3C%2Fdefs%3E%3C%2Fsvg%3E);opacity: 0.14 ;transform: scale(-1, -1);mix-blend-mode:normal;\"><\/div><div class=\"fusion-builder-row fusion-row fusion-flex-align-items-flex-start fusion-flex-content-wrap\" style=\"width:104% !important;max-width:104% !important;margin-left: calc(-4% \/ 2 );margin-right: calc(-4% \/ 2 );\"><div class=\"fusion-layout-column fusion_builder_column fusion-builder-column-5 fusion_builder_column_1_2 1_2 fusion-flex-column\" style=\"--awb-padding-right:48px;--awb-padding-bottom:12px;--awb-padding-left:48px;--awb-padding-bottom-medium:0px;--awb-padding-right-small:0px;--awb-padding-left-small:0px;--awb-bg-size:cover;--awb-width-large:50%;--awb-margin-top-large:0px;--awb-spacing-right-large:3.84%;--awb-margin-bottom-large:0px;--awb-spacing-left-large:3.84%;--awb-width-medium:100%;--awb-order-medium:0;--awb-spacing-right-medium:1.92%;--awb-spacing-left-medium:1.92%;--awb-width-small:100%;--awb-order-small:0;--awb-spacing-right-small:1.92%;--awb-spacing-left-small:1.92%;\"><div class=\"fusion-column-wrapper fusion-column-has-shadow fusion-flex-justify-content-flex-start fusion-content-layout-column\"><div class=\"fusion-text fusion-text-2\"><p><strong>CATAL\u00c0<\/strong><\/p>\n<p><strong>Evoluci\u00f3 hidrogeomorfol\u00f2gica de l&#8217;Illa del Galatxo<\/strong><\/p>\n<p>La din\u00e0mica fluvial \u00e9s el conjunt de processos naturals on el riu erosiona, transporta sediments i modela cont\u00ednuament el seu curs. L&#8217;Ebre, com a gran riu de la conca mediterr\u00e0nia, \u00e9s un sistema viu i canviant.<\/p>\n<p>Amb el pas del temps, l&#8217;aigua forma illes, galatxos, meandres i crea terrasses fluvials, dibuixant un paisatge en transformaci\u00f3 constant.<\/p>\n<p>Al tram mitj\u00e0 del riu, a la cubeta de M\u00f3ra, els meandres serpentegen entre muntanyes, testimoni d&#8217;una activitat fluvial que hist\u00f2ricament ha estat molt viva. Un exemple clar d&#8217;aquesta evoluci\u00f3 hidromorfol\u00f2gica \u00e9s l&#8217;illa del Galatxo, una de les m\u00e9s grans de l&#8217;Ebre, amb gaireb\u00e9 27 hect\u00e0rees, forma part de la Xarxa Natura 2000 Riberes i illes de l&#8217;Ebre (codi ES5140010) i del Cat\u00e0leg de Zones Humides de Catalunya .<\/p>\n<p>Aquesta illa s&#8217;ha format a partir d&#8217;un meandre que, a causa de l&#8217;erosi\u00f3 i la deposici\u00f3 de sediments, va quedar parcialment a\u00efllat fins a crear un galatxo actiu, amb circulaci\u00f3 permanent d&#8217;aigua. La seva estructura i din\u00e0mica afavoreixen una gran diversitat d&#8217;h\u00e0bitats.<\/p>\n<p>Amb el pas dels anys i la manca de riuades regeneradores, el que era una illa de codols amb alguns arbustos, s&#8217;ha anat cobrint d&#8217;un dens bosc de ribera. L&#8217;albereda origin\u00e0ria, dominada per \u00e0lbers\u00a0<em>(Populus alba)<\/em>, i amb tamarius\u00a0<em>(Tamarix sp)<\/em>, salzes blancs\u00a0<em>(salix alba)<\/em>, freixes<em>\u00a0(Fraxinus angustifolia)\u00a0<\/em>i alguna petita omeda de \u00f3m aut\u00f2cton\u00a0<em>(Ulmus minor),<\/em>\u00a0ha estat colonitzada per l&#8217;ex\u00f2tic aur\u00f3 americ\u00e0\u00a0<em>(Acer negundo)\u00a0<\/em>que \u00e9s una amena\u00e7a per a la conservaci\u00f3 dels boscos de ribera aut\u00f2ctons.<\/p>\n<p>Tot i que les preses i altres infraestructures han alterat la din\u00e0mica natural del riu, iniciatives recents busquen restaurar el seu funcionament ecol\u00f2gic.<\/p>\n<p>Con\u00e8ixer i entendre aquests processos \u00e9s essencial per garantir l&#8217;equilibri natural, la connectivitat i la sostenibilitat dels ecosistemes fluvials.<\/p>\n<p><strong>La ll\u00fadriga i altres mam\u00edfers presents a l&#8217;Illa del Galatxo<\/strong><\/p>\n<p>La ll\u00fadriga <em>(Lutra lutra) <\/em>\u00e9s el s\u00edmbol viu de la recuperaci\u00f3 de la fauna aqu\u00e0tica al nostre pa\u00eds. Aquest mam\u00edfer semiaqu\u00e0tic, amb cos allargat, potes palmades i una cua potent, \u00e9s un excel\u00b7lent nedador. T\u00e9 una dieta carn\u00edvora basada en peixos, crancs de riu, amfibis i invertebrats aqu\u00e0tics.<\/p>\n<p>A mitjan segle XX era present a gaireb\u00e9 tots els rius de Catalunya, per\u00f2 la contaminaci\u00f3, la destrucci\u00f3 dels h\u00e0bitats i la persecuci\u00f3 directa la van portar a desapar\u00e8ixer de molts trams, incl\u00f2s l&#8217;Ebre.<\/p>\n<p>A partir dels anys 80 es van iniciar programes de conservaci\u00f3 i reintroducci\u00f3, millorant la qualitat de l&#8217;aigua i dels boscos de ribera. Gr\u00e0cies a aquests esfor\u00e7os, avui la ll\u00fadriga ha tornat a la majoria de conques fluvials catalanes, incl\u00f2s el tram final de l&#8217;Ebre. La seva pres\u00e8ncia indica un riu saludable i entorns ben conservats.<\/p>\n<p>Juntament amb la ll\u00fadriga, les ribes del riu Ebre acullen altres mam\u00edfers ben adaptats a la vida fluvial. La rata d&#8217;aigua <em>(Arvicola<\/em> <em>sapidus)<\/em>, end\u00e8mica de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i protegida a nivell europeu <em>(Directiva<\/em> <em>H\u00e0bitats)<\/em>, \u00e9s un rosegador semiaqu\u00e0tic que viu en caus a les vores del riu i<\/p>\n<p>s&#8217;alimenta de vegetaci\u00f3. El ratpenat d&#8217;aigua <em>(Myotis daubentonii)<\/em>, protegit per la legislaci\u00f3n europea, ca\u00e7a insectes aqu\u00e0tics a ras de l&#8217;aigua durant la nit amb gran precisi\u00f3. El teix\u00f3 <em>(Meles meles) <\/em>i la geneta <em>(Genetta<\/em> <em>genetta) <\/em>aprofiten la cobertura vegetal de les riberes per moure&#8217;s i cercar aliment. Tamb\u00e9 s\u00f3n freq\u00fcents la guineu <em>(Vulpes vulpes)<\/em>, el porc senglar <em>(Sus scrofa)<\/em>, l&#8217;esquirol <em>(Sciurus<\/em> <em>vulgaris)<\/em>, l&#8217;eri\u00e7\u00f3 com\u00fa <em>(Erinaceus europaeus)<\/em> i, cada cop m\u00e9s, el cabirol <em>(Capreolus<\/em> <em>capreolus)<\/em>, que ha colonitzats nous h\u00e0bitats en les zones tranquil\u00b7les de les illes de l&#8217;Ebre.<\/p>\n<p>Totes aquestes esp\u00e8cies s\u00f3n testimoni de la import\u00e0ncia de conservar els entorns fluvials com a corredors biol\u00f2gics.<\/p>\n<p><strong>De l&#8217;Ebre al m\u00f3n: tres grans viatges migratoris<\/strong><\/p>\n<p>Algunes esp\u00e8cies que habiten o visiten l&#8217;Ebre protagonitzen migracions espectaculars, creuant continents i oceans per completar el seu cicle vital. Aquestes migracions connecten els ecosistemes locals amb xarxes ecol\u00f2giques globals i ens recorden com de vital \u00e9s conservar els h\u00e0bitats que les fan possibles, tant aqu\u00ed com als llocs de destinaci\u00f3.<\/p>\n<p>L&#8217;anguila europea <em>(Anguilla anguilla)<\/em>, esp\u00e8cie en perill cr\u00edtic d&#8217;extinci\u00f3, neix al mar dels Sargassos, al Carib. Les larves, en estat de leptoc\u00e8fal, viuen dos anys a l&#8217;oce\u00e0 fins a arribar a les costes d&#8217;Europa i del nord d&#8217;\u00c0frica, on es transformen en angula. Un cop als rius, com l&#8217;Ebre, remunten el curs i hi viuen durant anys. Quan assoleixen la maduresa i esdevenen anguiles platejades, emprenen el viatge de tornada cap a l&#8217;oce\u00e0 per reproduir-se, completant un cicle migratori \u00fanic i mil\u00b7lenari. Aquest viatge es veu greument amena\u00e7at per les preses, la p\u00e8rdua de connectivitat dels h\u00e0bitats, la depredaci\u00f3 per part de les esp\u00e8cies ex\u00f2tiques invasores, la pesca furtiva i la contaminaci\u00f3.<\/p>\n<p>El mil\u00e0 negre <em>(Milvus migrans)<\/em>, rapinyaire elegant de vol planer amb un cant caracter\u00edstic, arriba cada primavera a les zones fluvials de la Ribera d&#8217;Ebre per nidificar. Hivernen a l&#8217;\u00c0frica subsahariana, creuant el Mediterrani dos cops l&#8217;any. \u00c9s una esp\u00e8cie protegida i s&#8217;observa amb facilitat sobrevolant el riu, els camps de correu i les poblacions properes, buscant restes d&#8217;animals, petites preses i fins i tot pescant algun peix. A partir de finals de juliol s&#8217;agrupen a l&#8217;illa del Galatxo per preparar novament la migraci\u00f3 cap a l\u2019\u00c0frica. La seva pres\u00e8ncia indica un bosc de ribera madur, amb mosaics de conreus ben estructurats. Els espais fluvials de les Terres de l&#8217;Ebre s\u00f3n un entorn que afavoreix la consolidaci\u00f3 de l&#8217;esp\u00e8cie per mantenir poblacions estables.<\/p>\n<p>La papallona dels cards <em>(Vanessa cardui) <\/em>\u00e9s una migradora sorprenent, neix a la sabana africana, travessa el S\u00e0hara, el Mediterrani i arriba als prats i marges florits del nostre territori. Aqu\u00ed es reprodueix i la seva descend\u00e8ncia continua el viatge cap al nord d&#8217;Europa. Completa una migraci\u00f3 intercontinental d&#8217;anada i tornada, en diverses generacions.<\/p>\n<p>Aquestes esp\u00e8cies demostren com les riberes i illes de l&#8217;Ebre formen part d&#8217;un teixit viu global. Cuidar el riu Ebre i les seves illes \u00e9s tamb\u00e9 protegir aquests viatges extraordinaris.<\/p>\n<p>CASTELL\u00c0<\/p>\n<p><strong>Evoluci\u00f3n hidrogeomorfol\u00f3gica de la Isla del Galatxo<\/strong><\/p>\n<p>La din\u00e1mica fluvial es el conjunto de procesos naturales mediante los cuales el r\u00edo erosiona, transporta sedimentos y modela continuamente su curso. El Ebro, como gran r\u00edo de la cuenca mediterr\u00e1nea, es un sistema vivo y cambiante. Con el paso del tiempo, el agua forma islas, galachos, meandros y crea terrazas fluviales, dibujando un paisaje en constante transformaci\u00f3n.<\/p>\n<p>En el tramo medio del r\u00edo, en la cubeta de M\u00f3ra, los meandros serpentean entre monta\u00f1as, testimonio de una actividad fluvial hist\u00f3ricamente muy viva. Un claro ejemplo de esta evoluci\u00f3n hidrogeomorfol\u00f3gica es la isla del Galatxo, una de las m\u00e1s grandes del Ebro, con casi 27 hect\u00e1reas. Forma parte de la Red Natura 2000 Riberas e Islas del Ebro (c\u00f3digo ES5140010) y del Cat\u00e1logo de Zonas H\u00famedas de Catalu\u00f1a.<\/p>\n<p>Esta isla se ha formado a partir de un meandro que, debido a la erosi\u00f3n y la deposici\u00f3n de sedimentos, qued\u00f3 parcialmente aislado hasta crear un galacho activo, con circulaci\u00f3n permanente de agua. Su estructura y din\u00e1mica favorecen una gran diversidad de h\u00e1bitats.<\/p>\n<p>Con los a\u00f1os, y la falta de avenidas regeneradoras, lo que antes era una isla de cantos rodados con algunos arbustos se ha ido cubriendo de un denso bosque de ribera. La alameda originaria, dominada por \u00e1lamos blancos (<em>Populus alba<\/em>), junto con tarayes (<em>Tamarix sp.<\/em>), sauces blancos (<em>Salix alba<\/em>), fresnos (<em>Fraxinus angustifolia<\/em>) y algunos peque\u00f1os olmedales de olmo aut\u00f3ctono (<em>Ulmus minor<\/em>), ha sido colonizada por el ex\u00f3tico arce americano (<em>Acer negundo<\/em>), una amenaza para la conservaci\u00f3n de los bosques de ribera aut\u00f3ctonos.<\/p>\n<p>Aunque las presas y otras infraestructuras han alterado la din\u00e1mica natural del r\u00edo, iniciativas recientes buscan restaurar su funcionamiento ecol\u00f3gico. Conocer y entender estos procesos es esencial para garantizar el equilibrio natural, la conectividad y la sostenibilidad de los ecosistemas fluviales.<\/p>\n<p><strong>La nutria y otros mam\u00edferos presentes en la Isla del Galacho<\/strong><\/p>\n<p>La nutria (<em>Lutra lutra<\/em>) es el s\u00edmbolo vivo de la recuperaci\u00f3n de la fauna acu\u00e1tica en nuestro pa\u00eds. Este mam\u00edfero semiacu\u00e1tico, de cuerpo alargado, patas palmeadas y una potente cola, es un excelente nadador. Tiene una dieta carn\u00edvora basada en peces, cangrejos de r\u00edo, anfibios e invertebrados acu\u00e1ticos.<\/p>\n<p>A mediados del siglo XX estaba presente en casi todos los r\u00edos de Catalu\u00f1a, pero la contaminaci\u00f3n, la destrucci\u00f3n de los h\u00e1bitats y la persecuci\u00f3n directa la llevaron a desaparecer de muchos tramos, incluido el Ebro. A partir de los a\u00f1os 80 se iniciaron programas de conservaci\u00f3n y reintroducci\u00f3n, mejorando la calidad del agua y de los bosques de ribera. Gracias a estos esfuerzos, hoy la nutria ha regresado a la mayor\u00eda de cuencas fluviales catalanas, incluido el tramo final del Ebro. Su presencia indica un r\u00edo saludable y entornos bien conservados.<\/p>\n<p>Junto con la nutria, las riberas del Ebro albergan otros mam\u00edferos bien adaptados a la vida fluvial. La rata de agua (<em>Arvicola sapidus<\/em>), end\u00e9mica de la pen\u00ednsula ib\u00e9rica y protegida a nivel europeo (Directiva H\u00e1bitats), es un roedor semiacu\u00e1tico que vive en madrigueras en las orillas del r\u00edo y se alimenta de vegetaci\u00f3n.<\/p>\n<p>El murci\u00e9lago de agua (<em>Myotis daubentonii<\/em>), protegido por la legislaci\u00f3n europea, caza insectos acu\u00e1ticos a ras del agua durante la noche con gran precisi\u00f3n. El tej\u00f3n (<em>Meles meles<\/em>) y la gineta (<em>Genetta genetta<\/em>) aprovechan la cobertura vegetal de las riberas para desplazarse y buscar alimento. Tambi\u00e9n son frecuentes el zorro (<em>Vulpes vulpes<\/em>), el jabal\u00ed (<em>Sus scrofa<\/em>), la ardilla (<em>Sciurus vulgaris<\/em>), el erizo com\u00fan (<em>Erinaceus europaeus<\/em>) y, cada vez m\u00e1s, el corzo (<em>Capreolus capreolus<\/em>), que ha colonizado nuevos h\u00e1bitats en las zonas tranquilas de las islas del Ebro.<\/p>\n<p>Todas estas especies son testimonio de la importancia de conservar los entornos fluviales como corredores biol\u00f3gicos.<\/p>\n<p><strong>Del Ebro al mundo: tres grandes viajes migratorios<\/strong><\/p>\n<p>Algunas especies que habitan o visitan el Ebro protagonizan migraciones espectaculares, cruzando continentes y oc\u00e9anos para completar su ciclo vital. Estas migraciones conectan los ecosistemas locales con redes ecol\u00f3gicas globales y nos recuerdan lo esencial que es conservar los h\u00e1bitats que las hacen posibles, tanto aqu\u00ed como en los lugares de destino.<\/p>\n<p>La anguila europea (<em>Anguilla anguilla<\/em>), especie en peligro cr\u00edtico de extinci\u00f3n, nace en el mar de los Sargazos, en el Caribe. Las larvas, en estado de leptoc\u00e9falo, viven dos a\u00f1os en el oc\u00e9ano hasta llegar a las costas de Europa y del norte de \u00c1frica, donde se transforman en angulas. Una vez en los r\u00edos, como el Ebro, remontan el curso y viven all\u00ed durante a\u00f1os. Cuando alcanzan la madurez y se convierten en anguilas plateadas, emprenden el viaje de regreso al oc\u00e9ano para reproducirse, completando un ciclo migratorio \u00fanico y milenario.<\/p>\n<p>Este viaje se ve gravemente amenazado por las presas, la p\u00e9rdida de conectividad de los h\u00e1bitats, la depredaci\u00f3n por especies ex\u00f3ticas invasoras, la pesca furtiva y la contaminaci\u00f3n.<\/p>\n<p>El milano negro (<em>Milvus migrans<\/em>), rapaz elegante de vuelo planeador y canto caracter\u00edstico, llega cada primavera a las zonas fluviales de la Ribera de Ebro para nidificar. Invernan en el \u00c1frica subsahariana, cruzando el Mediterr\u00e1neo dos veces al a\u00f1o. Es una especie protegida y se observa con facilidad sobrevolando el r\u00edo, los campos de cultivo y las poblaciones cercanas, buscando restos de animales, peque\u00f1as presas e incluso pescando alg\u00fan pez. A partir de finales de julio se agrupan en la isla del Galacho para prepararse para la migraci\u00f3n de regreso a \u00c1frica. Su presencia indica un bosque de ribera maduro, con mosaicos de cultivos bien estructurados.<\/p>\n<p>Los espacios fluviales de las Tierras del Ebro son un entorno que favorece la consolidaci\u00f3n de la especie y el mantenimiento de poblaciones estables.<\/p>\n<p>La mariposa de los cardos (<em>Vanessa cardui<\/em>) es una migradora sorprendente: nace en la sabana africana, atraviesa el S\u00e1hara y el Mediterr\u00e1neo y llega a los prados y m\u00e1rgenes floridos de nuestro territorio. Aqu\u00ed se reproduce y su descendencia contin\u00faa el viaje hacia el norte de Europa. Completa una migraci\u00f3n intercontinental de ida y vuelta, en varias generaciones.<\/p>\n<p>Estas especies demuestran c\u00f3mo las riberas e islas del Ebro forman parte de un tejido vivo global. Cuidar el r\u00edo Ebro y sus islas es tambi\u00e9n proteger estos viajes extraordinarios.<\/p>\n<p><strong>FRANC\u00c8S<\/strong><\/p>\n<p><strong>\u00c9volution hydro-g\u00e9omorphologique de l&#8217;\u00eele du Galatxo<\/strong><\/p>\n<p>La dynamique fluviale est l&#8217;ensemble des processus naturels par lesquels un cours d&#8217;eau \u00e9rode, transporte des s\u00e9diments et mod\u00e8le continuellement son lit. L&#8217;\u00c8bre, en tant que grand fleuve du bassin m\u00e9diterran\u00e9en, est un syst\u00e8me vivant et en constante \u00e9volution.<\/p>\n<p>Avec le temps, l\u2019eau forme des \u00eeles, des bras morts (galatxos), des m\u00e9andres et cr\u00e9e des terrasses fluviales, dessinant un paysage en constante transformation.<\/p>\n<p>Dans le cours moyen du fleuve, dans la cuvette de Mora, les m\u00e9andres serpentent entre les montagnes, en faisant du t\u00e9moin d\u2019une activit\u00e9 fluviale historiquement tr\u00e8s vive. Un exemple clair de cette \u00e9volution hydromorfologique est l&#8217;\u00eele du Galatxo, l\u2019une des plus grandes de l\u2019\u00c8bre, avec pr\u00e8s de 27 hectares. Elle fait partie de la Xarxa Natura 2000 \u201cRiberes i illes de l\u2019Ebre\u201d (code ES5140010) et du catalogue des zones humides de Catalogne.<\/p>\n<p>Cette \u00eele s\u2019est form\u00e9e \u00e0 partir d\u2019un m\u00e9andre qui, en raison de l\u2019\u00e9rosion et de la d\u00e9position de s\u00e9diments, s\u2019est partiellement isol\u00e9 jusqu\u2019\u00e0 cr\u00e9er un bras mort (galatxo) actif, avec une circulation permanente d\u2019eau. Sa structure et sa dynamique favorisent une grande diversit\u00e9 d&#8217;habitats.<\/p>\n<p>Au fil des ans et en l&#8217;absence de crues r\u00e9g\u00e9n\u00e9ratrices, ce qui \u00e9tait une \u00eele de galets avec quelques arbustes, s\u2019est couvert d&#8217;une dense for\u00eat riveraine. La peupleraie originelle, domin\u00e9e par des peupliers blancs (<em>Populus alba<\/em>), comprenant des tamaris (<em>Tamarix sp<\/em>), des saules blancs (<em>Salix alba<\/em>), des fr\u00eanes (<em>Fraxinus angustifolia<\/em>) et quelques petites zones d&#8217;orme autochtone (<em>Ulmus minor<\/em>), a \u00e9t\u00e9 colonis\u00e9e par l&#8217;exotique \u00e9rable negundo (<em>Acer negundo<\/em>) qui repr\u00e9sente une menace pour la conservation des for\u00eats riveraines autochtones.<\/p>\n<p>Bien que les barrages et autres infrastructures aient alt\u00e9r\u00e9 la dynamique fluviale naturelle du fleuve, des initiatives r\u00e9centes cherchent la restauration de son fonctionnement \u00e9cologique.<\/p>\n<p>Conna\u00eetre et comprendre ces processus est essentiel pour garantir l\u2019\u00e9quilibre naturel, la connectivit\u00e9 et la durabilit\u00e9 des \u00e9cosyst\u00e8mes fluviaux.<\/p>\n<p><strong>La loutre et autres mammif\u00e8res pr\u00e9sents sur l&#8217;\u00eele du Galatxo<\/strong><\/p>\n<p>La loutre (<em>lutra lutra<\/em>) est le symbole vif de la r\u00e9cup\u00e9ration de la faune aquatique dans notre pays. Ce mammif\u00e8re semi-aquatique, au corps allong\u00e9, aux pattes palm\u00e9es et \u00e0 la queue puissante, est un excellent nageur. Il a un r\u00e9gime carnivore bas\u00e9 sur les poissons, les \u00e9crevisses, les amphibiens et les invert\u00e9br\u00e9s aquatiques.<\/p>\n<p>Au milieu du XXe si\u00e8cle, elle \u00e9tait pr\u00e9sente dans presque toutes les rivi\u00e8res de Catalogne, mais la pollution, la destruction des habitats et la pers\u00e9cution directe l&#8217;ont conduite \u00e0 dispara\u00eetre de nombreux tron\u00e7ons, y compris de l&#8217;\u00c8bre.<\/p>\n<p>\u00c0 partir des ann\u00e9es 80, des programmes de conservation et r\u00e9introduction ont \u00e9t\u00e9 lanc\u00e9s, am\u00e9liorant la qualit\u00e9 de l\u2019eau et des for\u00eats riveraines. Gr\u00e2ce \u00e0 ces efforts, aujourd&#8217;hui la loutre est retourn\u00e9e dans la plupart des bassins fluviaux catalans, y compris la dans le cours inf\u00e9rieur de l&#8217;\u00c8bre. Sa pr\u00e9sence indique un fleuve sain et des environnements bien conserv\u00e9s.<\/p>\n<p>Aux c\u00f4t\u00e9s de la loutre, les rives du fleuve \u00c8bre abritent d&#8217;autres mammif\u00e8res bien adapt\u00e9s \u00e0 la vie fluviale. Le rat d&#8217;eau (<em>Arvicola sapidus<\/em>), end\u00e9mique de la p\u00e9ninsule Ib\u00e9rique et prot\u00e9g\u00e9 au niveau europ\u00e9en (Directive Habitats), est un rongeur semi-aquatique qui vit dans des terriers sur les berges et se nourrit de v\u00e9g\u00e9tation. Le murin de Daubenton (<em>Myotis daubentonii<\/em>), prot\u00e9g\u00e9 par la l\u00e9gislation europ\u00e9enne, chasse les insectes aquatiques \u00e0 ras de l&#8217;eau pendant la nuit avec une grande pr\u00e9cision. Le blaireau europ\u00e9en (<em>Meles meles<\/em>) et la genette commune (<em>Genetta genetta<\/em>) profitent de la couverture v\u00e9g\u00e9tale des rives pour se d\u00e9placer et chercher de la nourriture. Le renard roux (<em>Vulpes vulpes<\/em>), le sanglier (<em>Sus scrofa<\/em>), l&#8217;\u00e9cureuil roux (<em>Sciurus vulgaris<\/em>), le h\u00e9risson commun (<em>Erinaceus europaeus<\/em>) et, de plus en plus, le chevreuil (<em>Capreolus capreolus<\/em>), qui a colonis\u00e9 de nouveaux habitats dans les zones tranquilles des \u00eeles de l&#8217;\u00c8bre, sont \u00e9galement fr\u00e9quents.<\/p>\n<p>Toutes ces esp\u00e8ces t\u00e9moignent de l&#8217;importance de conserver les environnements fluviaux en tant que corridors biologiques.<\/p>\n<p><strong>De l\u2019\u00c8bre au monde: trois grands voyages migratoires<\/strong><\/p>\n<p>Quelques esp\u00e8ces qui habitent ou visitent l\u2019\u00c8bre sont les protagonistes de migrations spectaculaires, traversant des continents et des oc\u00e9ans pour compl\u00e9ter leur cycle vital. Ces migrations connectent les \u00e9cosyst\u00e8mes locaux avec des r\u00e9seaux \u00e9cologiques globaux et nous rappellent \u00e0 quel point il est essentiel de conserver les habitats qui les rendent possibles, tant ici que dans les lieux de destination.<\/p>\n<p>L&#8217;anguille europ\u00e9enne (<em>Anguilla anguilla<\/em>), esp\u00e8ce en danger critique d\u2019extinction, na\u00eet dans la mer des Sargasses, dans les Cara\u00efbes. Les larves, au stade de leptoc\u00e9phale, vivent deux ans dans l&#8217;oc\u00e9an jusqu&#8217;\u00e0 atteindre les c\u00f4tes de l&#8217;Europe et de l&#8217;Afrique du Nord, o\u00f9 elles se transforment en civelles. Une fois dans les fleuves, comme l&#8217;\u00c8bre, elles remontent le cours et y vivent pendant des ann\u00e9es. Lorsqu&#8217;elles atteignent la maturit\u00e9 et deviennent des anguilles argent\u00e9es, elles entreprennent le voyage de retour vers l&#8217;oc\u00e9an pour se reproduire, compl\u00e9tant un cycle migratoire unique et mill\u00e9naire. Ce voyage est gravement menac\u00e9 par les barrages, la perte de connectivit\u00e9 des habitats, la pr\u00e9dation par les esp\u00e8ces exotiques envahissantes, le braconnage et la pollution.<\/p>\n<p>Le milan noir (<em>Milvus migrans<\/em>), rapace \u00e9l\u00e9gant au vol plan\u00e9 avec un cri caract\u00e9ristique, arrive chaque printemps dans les zones fluviales de la Ribera d&#8217;Ebre pour nicher. Il hiverne en Afrique subsaharienne, traversant la M\u00e9diterran\u00e9e deux fois par an. C&#8217;est une esp\u00e8ce prot\u00e9g\u00e9e et on l&#8217;observe facilement survolant le fleuve, les champs de c\u00e9r\u00e9ales et les villages proches, \u00e0 la recherche de charognes, de petites proies et m\u00eame en p\u00eachant quelques poissons. \u00c0 partir de fin juillet, ils se rassemblent sur l&#8217;\u00eele du Galatxo <em>pour se pr\u00e9parer \u00e0 la migration de retour vers l\u2019Afrique<\/em>. Leur pr\u00e9sence indique une for\u00eat riveraine mature, avec des mosa\u00efques de cultures bien structur\u00e9es. Les espaces fluviaux des Terres de l\u2019\u00c8bre constituent un habitat favorable \u00e0 la consolidation de l\u2019esp\u00e8ce.<\/p>\n<p>La belle-dame o Vanesse des chardons (<em>Vanessa cardui<\/em>) est une migratrice surprenante ; elle na\u00eet dans la savane africaine, traverse le Sahara, la M\u00e9diterran\u00e9e et arrive dans les prairies et les bords fleuris de notre territoire. Ici, elle se reproduit et sa prog\u00e9niture continue le voyage vers le nord de l&#8217;Europe. Elle accomplit ainsi une migration intercontinentale aller-retour, sur plusieurs g\u00e9n\u00e9rations.<\/p>\n<p>Ces esp\u00e8ces montrent comment les rives et les \u00eeles de l&#8217;\u00c8bre font partie d&#8217;un tissu vivant global. Prendre soin du fleuve \u00c8bre et de ses \u00eeles, c&#8217;est aussi prot\u00e9ger ces voyages extraordinaires.<\/p>\n<p><strong>ANGL\u00c8S<\/strong><\/p>\n<p><strong>Hydrogeomorphological Evolution of Galatxo Island<\/strong><\/p>\n<p><strong>Fluvial dynamics<\/strong> are the set of natural processes by which a river erodes, transports sediments, and continually shapes its course. The Ebro, as a major river of the Mediterranean basin, is a living system in continous transformation.<\/p>\n<p>Over time, the water forms islands, secondary channels, meanders, and creates fluvial terraces, drawing a constantly transforming landscape.<\/p>\n<p>In the middle course of the river, in the M\u00f3ra basin, the meanders snake through the mountains, bearing witness to a historically very active fluvial system. A clear example of this hydromorphological evolution is the Galatxo Island, one of the largest in the Ebro, covering nearly 27 hectares. It is part of the Natura 2000 Network \u201cRiberes i illes de l\u2019Ebre\u201d (code ES5140010) and the Catalogue of Wetlands of Catalonia.<\/p>\n<p>This island was formed from a meander that, due to erosion and sediment deposition, became partially cut off, eventually creating a secondary channel with a permanent flow of water. Its structure and dynamics support a great diversity of habitats.<\/p>\n<p>Over the years, and in the absence of regenerating floods, what was once a gravel island with a few shrubs has become covered by dense riparian forest. The original poplar grove, dominated by white poplar (<em>Populus alba<\/em>), and including tamarisks (<em>Tamarix sp.<\/em>), white willows (<em>Salix alba<\/em>), narrow-leaved ashes (<em>Fraxinus angustifolia<\/em>), and some small patches of native elm (<em>Ulmus minor<\/em>), has been colonized by the exotic box elder (<em>Acer negundo<\/em>), which poses a threat to the conservation of native riparian forests.<\/p>\n<p>Although dams and other infrastructures have altered the natural river dynamics, recent initiatives aim to restore its ecological functioning.<\/p>\n<p>Understanding these processes is essential to ensure the natural balance, connectivity, and sustainability of fluvial ecosystems.<\/p>\n<p><strong>The Otter and other mammals present on the Galatxo Island<\/strong><\/p>\n<p>The otter (<em>Lutra lutra<\/em>) is the living symbol of the recovery of aquatic wildlife in our country. This semi-aquatic mammal, with its elongated body, webbed feet, and powerful tail, is an excellent swimmer. It has a carnivorous diet based on fish, crayfish, amphibians, and aquatic invertebrates.<\/p>\n<p>By the mid-20th century, it was present in almost all rivers in Catalonia, but pollution, habitat destruction, and direct persecution led to its disappearance from many stretches, including the Ebro.<\/p>\n<p>From the 1980s onwards, conservation and reintroduction programs were launched, improving the quality of the water and riparian forests. Thanks to these efforts, today the otter has returned to most Catalan river basins, including the lower course of the Ebro. Its presence indicates a healthy river and well-conserved environments.<\/p>\n<p>Alongside the otter, the banks of the Ebro River are home to other mammals well adapted to river life. The water vole (<em>Arvicola sapidus<\/em>), endemic to the Iberian Peninsula and protected at the European level (Habitats Directive), is a semi-aquatic rodent that lives in burrows along the riverbanks and feeds on vegetation. The Daubenton\u2019s bat (<em>Myotis daubentonii<\/em>), protected under European legislation, hunts aquatic insects skimming the water\u2019s surface at night with great precision. The badger (<em>Meles meles<\/em>) and the common genet (<em>Genetta genetta<\/em>) use the riverside vegetation cover to move about and search for food. Also frequent are the red fox (<em>Vulpes vulpes<\/em>), wild boar (<em>Sus scrofa<\/em>), red squirrel (<em>Sciurus vulgaris<\/em>), European hedgehog (<em>Erinaceus europaeus<\/em>), and, increasingly, the roe deer (<em>Capreolus capreolus<\/em>), which has colonized new habitats in the quiet areas of the Ebro islands.<\/p>\n<p>All these species bear witness to the importance of conserving river environments as biological corridors.<\/p>\n<p><strong>From the Ebro to the World: Three Major Migratory Journeys<\/strong><\/p>\n<p>Some species that inhabit or visit the Ebro undertake spectacular migrations, crossing continents and oceans to complete their life cycles. These migrations connect local ecosystems with global ecological networks and remind us how vital it is to conserve the habitats that make them possible, both here and at their destinations.<\/p>\n<p>The European eel (<em>Anguilla anguilla<\/em>), a critically endangered species, is born in the Sargasso Sea, in the Caribbean. The larvae, in the leptocephalus stage, spend two years in the ocean before reaching the coasts of Europe and North Africa, where they transform into glass eels. Once in rivers, such as the Ebro, they swim upstream and live there for several years. When they reach maturity and become silver eels, they undertake the return journey to the ocean to reproduce, completing a unique and millennia-old migratory cycle. This journey is severely threatened by dams, loss of habitat connectivity, predation by invasive exotic species, poaching, and pollution.<\/p>\n<p>The black kite (<em>Milvus migrans<\/em>), an elegant soaring raptor with a distinctive call, arrives each spring in the riverine areas of the Ribera d\u2019Ebre to breed. It winters in sub-Saharan Africa, crossing the Mediterranean twice a year. It is a protected species and can be easily observed flying over the river, farmland, and nearby villages, searching for carrion, small prey, and even catching some fish. From late July onwards, they gather on Galatxo Island to prepare for the migration back to Africa. Their presence indicates a mature riparian forest with well-structured mosaic farmland. The riverine areas of the Terres de l\u2019Ebre provide an environment that supports the consolidation of the species and the maintenance of stable populations.<\/p>\n<p>The painted lady butterfly (<em>Vanessa cardui<\/em>) is a remarkable migrant: it is born in the African savannah, crosses the Sahara and the Mediterranean, and arrives in the meadows and flower-rich margins of our territory. Here it reproduces, and its offspring continue the journey northward to Europe. It completes an intercontinental round-trip migration over several successive generations.<\/p>\n<p>These species demonstrate how the banks and islands of the Ebro are part of a living global network. Protecting the Ebro River and its islands is also protecting these extraordinary journeys.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><div class=\"fusion-layout-column fusion_builder_column fusion-builder-column-6 fusion_builder_column_3_5 3_5 fusion-flex-column\" style=\"--awb-bg-size:cover;--awb-width-large:60%;--awb-margin-top-large:0px;--awb-spacing-right-large:0%;--awb-margin-bottom-large:0px;--awb-spacing-left-large:0%;--awb-width-medium:100%;--awb-order-medium:0;--awb-spacing-right-medium:0%;--awb-spacing-left-medium:0%;--awb-width-small:100%;--awb-order-small:2;--awb-spacing-right-small:1.92%;--awb-spacing-left-small:1.92%;\"><div class=\"fusion-column-wrapper fusion-column-has-shadow fusion-flex-justify-content-flex-start fusion-content-layout-column\"><\/div><\/div><div class=\"fusion-layout-column fusion_builder_column fusion-builder-column-7 fusion_builder_column_1_2 1_2 fusion-flex-column\" style=\"--awb-padding-right:24px;--awb-padding-left:24px;--awb-padding-right-small:0px;--awb-padding-left-small:0px;--awb-bg-size:cover;--awb-width-large:50%;--awb-margin-top-large:0px;--awb-spacing-right-large:3.84%;--awb-margin-bottom-large:0px;--awb-spacing-left-large:3.84%;--awb-width-medium:100%;--awb-order-medium:0;--awb-spacing-right-medium:1.92%;--awb-spacing-left-medium:1.92%;--awb-width-small:100%;--awb-order-small:1;--awb-spacing-right-small:1.92%;--awb-spacing-left-small:1.92%;\"><div class=\"fusion-column-wrapper fusion-column-has-shadow fusion-flex-justify-content-flex-start fusion-content-layout-column\"><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"100-width.php","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-4888","page","type-page","status-publish","hentry"],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v27.6 - https:\/\/yoast.com\/product\/yoast-seo-wordpress\/ -->\n<title>Itinerari M\u00f3ra la Nova - L&#039;Aube<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"El projecte \u201cLes veus del riu. Conservaci\u00f3 i gesti\u00f3 de la biodiversitat i participaci\u00f3 ciutadana en un tram del riu Siurana\u201d.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/laube.mobi\/es\/itinerari-mora-la-nova\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Itinerari M\u00f3ra la Nova - L&#039;Aube\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"El projecte \u201cLes veus del riu. Conservaci\u00f3 i gesti\u00f3 de la biodiversitat i participaci\u00f3 ciutadana en un tram del riu Siurana\u201d.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/laube.mobi\/es\/itinerari-mora-la-nova\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"L&#039;Aube\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"44 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laube.mobi\\\/itinerari-mora-la-nova\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laube.mobi\\\/itinerari-mora-la-nova\\\/\",\"name\":\"Itinerari M\u00f3ra la Nova - L&#039;Aube\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laube.mobi\\\/#website\"},\"datePublished\":\"2025-10-22T05:51:50+00:00\",\"description\":\"El projecte \u201cLes veus del riu. Conservaci\u00f3 i gesti\u00f3 de la biodiversitat i participaci\u00f3 ciutadana en un tram del riu Siurana\u201d.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laube.mobi\\\/itinerari-mora-la-nova\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laube.mobi\\\/itinerari-mora-la-nova\\\/\"]}]},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laube.mobi\\\/itinerari-mora-la-nova\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laube.mobi\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Itinerari M\u00f3ra la Nova\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laube.mobi\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laube.mobi\\\/\",\"name\":\"L&#039;Aube\",\"description\":\"Entorn Natural, Salut i Societat\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/laube.mobi\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Itinerari M\u00f3ra la Nova - L&#039;Aube","description":"El proyecto \"Les veus del riu\". Conservaci\u00f3n y gesti\u00f3n de la biodiversidad y participaci\u00f3n ciudadana en un tramo del r\u00edo Siurana.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/laube.mobi\/es\/itinerari-mora-la-nova\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"Itinerari M\u00f3ra la Nova - L&#039;Aube","og_description":"El projecte \u201cLes veus del riu. Conservaci\u00f3 i gesti\u00f3 de la biodiversitat i participaci\u00f3 ciutadana en un tram del riu Siurana\u201d.","og_url":"https:\/\/laube.mobi\/es\/itinerari-mora-la-nova\/","og_site_name":"L&#039;Aube","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Tiempo de lectura":"44 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/laube.mobi\/itinerari-mora-la-nova\/","url":"https:\/\/laube.mobi\/itinerari-mora-la-nova\/","name":"Itinerari M\u00f3ra la Nova - L&#039;Aube","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laube.mobi\/#website"},"datePublished":"2025-10-22T05:51:50+00:00","description":"El proyecto \"Les veus del riu\". Conservaci\u00f3n y gesti\u00f3n de la biodiversidad y participaci\u00f3n ciudadana en un tramo del r\u00edo Siurana.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/laube.mobi\/itinerari-mora-la-nova\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/laube.mobi\/itinerari-mora-la-nova\/"]}]},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/laube.mobi\/itinerari-mora-la-nova\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/laube.mobi\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Itinerari M\u00f3ra la Nova"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/laube.mobi\/#website","url":"https:\/\/laube.mobi\/","name":"\"L'Aube\"","description":"Entorno Natural, Salud y Sociedad","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/laube.mobi\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/laube.mobi\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4888","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/laube.mobi\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/laube.mobi\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laube.mobi\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laube.mobi\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4888"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/laube.mobi\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4888\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4980,"href":"https:\/\/laube.mobi\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/4888\/revisions\/4980"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/laube.mobi\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4888"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}