CATALÀ

Evolució hidrogeomorfològica de l’Illa del Galatxo

La dinàmica fluvial és el conjunt de processos naturals on el riu erosiona, transporta sediments i modela contínuament el seu curs. L’Ebre, com a gran riu de la conca mediterrània, és un sistema viu i canviant.

Amb el pas del temps, l’aigua forma illes, galatxos, meandres i crea terrasses fluvials, dibuixant un paisatge en transformació constant.

Al tram mitjà del riu, a la cubeta de Móra, els meandres serpentegen entre muntanyes, testimoni d’una activitat fluvial que històricament ha estat molt viva. Un exemple clar d’aquesta evolució hidromorfològica és l’illa del Galatxo, una de les més grans de l’Ebre, amb gairebé 27 hectàrees, forma part de la Xarxa Natura 2000 Riberes i illes de l’Ebre (codi ES5140010) i del Catàleg de Zones Humides de Catalunya .

Aquesta illa s’ha format a partir d’un meandre que, a causa de l’erosió i la deposició de sediments, va quedar parcialment aïllat fins a crear un galatxo actiu, amb circulació permanent d’aigua. La seva estructura i dinàmica afavoreixen una gran diversitat d’hàbitats.

Amb el pas dels anys i la manca de riuades regeneradores, el que era una illa de codols amb alguns arbustos, s’ha anat cobrint d’un dens bosc de ribera. L’albereda originària, dominada per àlbers (Populus alba), i amb tamarius (Tamarix sp), salzes blancs (salix alba), freixes (Fraxinus angustifolia) i alguna petita omeda de óm autòcton (Ulmus minor), ha estat colonitzada per l’exòtic auró americà (Acer negundo) que és una amenaça per a la conservació dels boscos de ribera autòctons.

Tot i que les preses i altres infraestructures han alterat la dinàmica natural del riu, iniciatives recents busquen restaurar el seu funcionament ecològic.

Conèixer i entendre aquests processos és essencial per garantir l’equilibri natural, la connectivitat i la sostenibilitat dels ecosistemes fluvials.

La llúdriga i altres mamífers presents a l’Illa del Galatxo

La llúdriga (Lutra lutra) és el símbol viu de la recuperació de la fauna aquàtica al nostre país. Aquest mamífer semiaquàtic, amb cos allargat, potes palmades i una cua potent, és un excel·lent nedador. Té una dieta carnívora basada en peixos, crancs de riu, amfibis i invertebrats aquàtics.

A mitjan segle XX era present a gairebé tots els rius de Catalunya, però la contaminació, la destrucció dels hàbitats i la persecució directa la van portar a desaparèixer de molts trams, inclòs l’Ebre.

A partir dels anys 80 es van iniciar programes de conservació i reintroducció, millorant la qualitat de l’aigua i dels boscos de ribera. Gràcies a aquests esforços, avui la llúdriga ha tornat a la majoria de conques fluvials catalanes, inclòs el tram final de l’Ebre. La seva presència indica un riu saludable i entorns ben conservats.

Juntament amb la llúdriga, les ribes del riu Ebre acullen altres mamífers ben adaptats a la vida fluvial. La rata d’aigua (Arvicola sapidus), endèmica de la península Ibèrica i protegida a nivell europeu (Directiva Hàbitats), és un rosegador semiaquàtic que viu en caus a les vores del riu i

s’alimenta de vegetació. El ratpenat d’aigua (Myotis daubentonii), protegit per la legislación europea, caça insectes aquàtics a ras de l’aigua durant la nit amb gran precisió. El teixó (Meles meles) i la geneta (Genetta genetta) aprofiten la cobertura vegetal de les riberes per moure’s i cercar aliment. També són freqüents la guineu (Vulpes vulpes), el porc senglar (Sus scrofa), l’esquirol (Sciurus vulgaris), l’eriçó comú (Erinaceus europaeus) i, cada cop més, el cabirol (Capreolus capreolus), que ha colonitzats nous hàbitats en les zones tranquil·les de les illes de l’Ebre.

Totes aquestes espècies són testimoni de la importància de conservar els entorns fluvials com a corredors biològics.

De l’Ebre al món: tres grans viatges migratoris

Algunes espècies que habiten o visiten l’Ebre protagonitzen migracions espectaculars, creuant continents i oceans per completar el seu cicle vital. Aquestes migracions connecten els ecosistemes locals amb xarxes ecològiques globals i ens recorden com de vital és conservar els hàbitats que les fan possibles, tant aquí com als llocs de destinació.

L’anguila europea (Anguilla anguilla), espècie en perill crític d’extinció, neix al mar dels Sargassos, al Carib. Les larves, en estat de leptocèfal, viuen dos anys a l’oceà fins a arribar a les costes d’Europa i del nord d’Àfrica, on es transformen en angula. Un cop als rius, com l’Ebre, remunten el curs i hi viuen durant anys. Quan assoleixen la maduresa i esdevenen anguiles platejades, emprenen el viatge de tornada cap a l’oceà per reproduir-se, completant un cicle migratori únic i mil·lenari. Aquest viatge es veu greument amenaçat per les preses, la pèrdua de connectivitat dels hàbitats, la depredació per part de les espècies exòtiques invasores, la pesca furtiva i la contaminació.

El milà negre (Milvus migrans), rapinyaire elegant de vol planer amb un cant característic, arriba cada primavera a les zones fluvials de la Ribera d’Ebre per nidificar. Hivernen a l’Àfrica subsahariana, creuant el Mediterrani dos cops l’any. És una espècie protegida i s’observa amb facilitat sobrevolant el riu, els camps de correu i les poblacions properes, buscant restes d’animals, petites preses i fins i tot pescant algun peix. A partir de finals de juliol s’agrupen a l’illa del Galatxo per preparar novament la migració cap a l’Àfrica. La seva presència indica un bosc de ribera madur, amb mosaics de conreus ben estructurats. Els espais fluvials de les Terres de l’Ebre són un entorn que afavoreix la consolidació de l’espècie per mantenir poblacions estables.

La papallona dels cards (Vanessa cardui) és una migradora sorprenent, neix a la sabana africana, travessa el Sàhara, el Mediterrani i arriba als prats i marges florits del nostre territori. Aquí es reprodueix i la seva descendència continua el viatge cap al nord d’Europa. Completa una migració intercontinental d’anada i tornada, en diverses generacions.

Aquestes espècies demostren com les riberes i illes de l’Ebre formen part d’un teixit viu global. Cuidar el riu Ebre i les seves illes és també protegir aquests viatges extraordinaris.

CASTELLÀ

Evolución hidrogeomorfológica de la Isla del Galatxo

La dinámica fluvial es el conjunto de procesos naturales mediante los cuales el río erosiona, transporta sedimentos y modela continuamente su curso. El Ebro, como gran río de la cuenca mediterránea, es un sistema vivo y cambiante. Con el paso del tiempo, el agua forma islas, galachos, meandros y crea terrazas fluviales, dibujando un paisaje en constante transformación.

En el tramo medio del río, en la cubeta de Móra, los meandros serpentean entre montañas, testimonio de una actividad fluvial históricamente muy viva. Un claro ejemplo de esta evolución hidrogeomorfológica es la isla del Galatxo, una de las más grandes del Ebro, con casi 27 hectáreas. Forma parte de la Red Natura 2000 Riberas e Islas del Ebro (código ES5140010) y del Catálogo de Zonas Húmedas de Cataluña.

Esta isla se ha formado a partir de un meandro que, debido a la erosión y la deposición de sedimentos, quedó parcialmente aislado hasta crear un galacho activo, con circulación permanente de agua. Su estructura y dinámica favorecen una gran diversidad de hábitats.

Con los años, y la falta de avenidas regeneradoras, lo que antes era una isla de cantos rodados con algunos arbustos se ha ido cubriendo de un denso bosque de ribera. La alameda originaria, dominada por álamos blancos (Populus alba), junto con tarayes (Tamarix sp.), sauces blancos (Salix alba), fresnos (Fraxinus angustifolia) y algunos pequeños olmedales de olmo autóctono (Ulmus minor), ha sido colonizada por el exótico arce americano (Acer negundo), una amenaza para la conservación de los bosques de ribera autóctonos.

Aunque las presas y otras infraestructuras han alterado la dinámica natural del río, iniciativas recientes buscan restaurar su funcionamiento ecológico. Conocer y entender estos procesos es esencial para garantizar el equilibrio natural, la conectividad y la sostenibilidad de los ecosistemas fluviales.

La nutria y otros mamíferos presentes en la Isla del Galacho

La nutria (Lutra lutra) es el símbolo vivo de la recuperación de la fauna acuática en nuestro país. Este mamífero semiacuático, de cuerpo alargado, patas palmeadas y una potente cola, es un excelente nadador. Tiene una dieta carnívora basada en peces, cangrejos de río, anfibios e invertebrados acuáticos.

A mediados del siglo XX estaba presente en casi todos los ríos de Cataluña, pero la contaminación, la destrucción de los hábitats y la persecución directa la llevaron a desaparecer de muchos tramos, incluido el Ebro. A partir de los años 80 se iniciaron programas de conservación y reintroducción, mejorando la calidad del agua y de los bosques de ribera. Gracias a estos esfuerzos, hoy la nutria ha regresado a la mayoría de cuencas fluviales catalanas, incluido el tramo final del Ebro. Su presencia indica un río saludable y entornos bien conservados.

Junto con la nutria, las riberas del Ebro albergan otros mamíferos bien adaptados a la vida fluvial. La rata de agua (Arvicola sapidus), endémica de la península ibérica y protegida a nivel europeo (Directiva Hábitats), es un roedor semiacuático que vive en madrigueras en las orillas del río y se alimenta de vegetación.

El murciélago de agua (Myotis daubentonii), protegido por la legislación europea, caza insectos acuáticos a ras del agua durante la noche con gran precisión. El tejón (Meles meles) y la gineta (Genetta genetta) aprovechan la cobertura vegetal de las riberas para desplazarse y buscar alimento. También son frecuentes el zorro (Vulpes vulpes), el jabalí (Sus scrofa), la ardilla (Sciurus vulgaris), el erizo común (Erinaceus europaeus) y, cada vez más, el corzo (Capreolus capreolus), que ha colonizado nuevos hábitats en las zonas tranquilas de las islas del Ebro.

Todas estas especies son testimonio de la importancia de conservar los entornos fluviales como corredores biológicos.

Del Ebro al mundo: tres grandes viajes migratorios

Algunas especies que habitan o visitan el Ebro protagonizan migraciones espectaculares, cruzando continentes y océanos para completar su ciclo vital. Estas migraciones conectan los ecosistemas locales con redes ecológicas globales y nos recuerdan lo esencial que es conservar los hábitats que las hacen posibles, tanto aquí como en los lugares de destino.

La anguila europea (Anguilla anguilla), especie en peligro crítico de extinción, nace en el mar de los Sargazos, en el Caribe. Las larvas, en estado de leptocéfalo, viven dos años en el océano hasta llegar a las costas de Europa y del norte de África, donde se transforman en angulas. Una vez en los ríos, como el Ebro, remontan el curso y viven allí durante años. Cuando alcanzan la madurez y se convierten en anguilas plateadas, emprenden el viaje de regreso al océano para reproducirse, completando un ciclo migratorio único y milenario.

Este viaje se ve gravemente amenazado por las presas, la pérdida de conectividad de los hábitats, la depredación por especies exóticas invasoras, la pesca furtiva y la contaminación.

El milano negro (Milvus migrans), rapaz elegante de vuelo planeador y canto característico, llega cada primavera a las zonas fluviales de la Ribera de Ebro para nidificar. Invernan en el África subsahariana, cruzando el Mediterráneo dos veces al año. Es una especie protegida y se observa con facilidad sobrevolando el río, los campos de cultivo y las poblaciones cercanas, buscando restos de animales, pequeñas presas e incluso pescando algún pez. A partir de finales de julio se agrupan en la isla del Galacho para prepararse para la migración de regreso a África. Su presencia indica un bosque de ribera maduro, con mosaicos de cultivos bien estructurados.

Los espacios fluviales de las Tierras del Ebro son un entorno que favorece la consolidación de la especie y el mantenimiento de poblaciones estables.

La mariposa de los cardos (Vanessa cardui) es una migradora sorprendente: nace en la sabana africana, atraviesa el Sáhara y el Mediterráneo y llega a los prados y márgenes floridos de nuestro territorio. Aquí se reproduce y su descendencia continúa el viaje hacia el norte de Europa. Completa una migración intercontinental de ida y vuelta, en varias generaciones.

Estas especies demuestran cómo las riberas e islas del Ebro forman parte de un tejido vivo global. Cuidar el río Ebro y sus islas es también proteger estos viajes extraordinarios.

FRANCÈS

Évolution hydro-géomorphologique de l’île du Galatxo

La dynamique fluviale est l’ensemble des processus naturels par lesquels un cours d’eau érode, transporte des sédiments et modèle continuellement son lit. L’Èbre, en tant que grand fleuve du bassin méditerranéen, est un système vivant et en constante évolution.

Avec le temps, l’eau forme des îles, des bras morts (galatxos), des méandres et crée des terrasses fluviales, dessinant un paysage en constante transformation.

Dans le cours moyen du fleuve, dans la cuvette de Mora, les méandres serpentent entre les montagnes, en faisant du témoin d’une activité fluviale historiquement très vive. Un exemple clair de cette évolution hydromorfologique est l’île du Galatxo, l’une des plus grandes de l’Èbre, avec près de 27 hectares. Elle fait partie de la Xarxa Natura 2000 “Riberes i illes de l’Ebre” (code ES5140010) et du catalogue des zones humides de Catalogne.

Cette île s’est formée à partir d’un méandre qui, en raison de l’érosion et de la déposition de sédiments, s’est partiellement isolé jusqu’à créer un bras mort (galatxo) actif, avec une circulation permanente d’eau. Sa structure et sa dynamique favorisent une grande diversité d’habitats.

Au fil des ans et en l’absence de crues régénératrices, ce qui était une île de galets avec quelques arbustes, s’est couvert d’une dense forêt riveraine. La peupleraie originelle, dominée par des peupliers blancs (Populus alba), comprenant des tamaris (Tamarix sp), des saules blancs (Salix alba), des frênes (Fraxinus angustifolia) et quelques petites zones d’orme autochtone (Ulmus minor), a été colonisée par l’exotique érable negundo (Acer negundo) qui représente une menace pour la conservation des forêts riveraines autochtones.

Bien que les barrages et autres infrastructures aient altéré la dynamique fluviale naturelle du fleuve, des initiatives récentes cherchent la restauration de son fonctionnement écologique.

Connaître et comprendre ces processus est essentiel pour garantir l’équilibre naturel, la connectivité et la durabilité des écosystèmes fluviaux.

La loutre et autres mammifères présents sur l’île du Galatxo

La loutre (lutra lutra) est le symbole vif de la récupération de la faune aquatique dans notre pays. Ce mammifère semi-aquatique, au corps allongé, aux pattes palmées et à la queue puissante, est un excellent nageur. Il a un régime carnivore basé sur les poissons, les écrevisses, les amphibiens et les invertébrés aquatiques.

Au milieu du XXe siècle, elle était présente dans presque toutes les rivières de Catalogne, mais la pollution, la destruction des habitats et la persécution directe l’ont conduite à disparaître de nombreux tronçons, y compris de l’Èbre.

À partir des années 80, des programmes de conservation et réintroduction ont été lancés, améliorant la qualité de l’eau et des forêts riveraines. Grâce à ces efforts, aujourd’hui la loutre est retournée dans la plupart des bassins fluviaux catalans, y compris la dans le cours inférieur de l’Èbre. Sa présence indique un fleuve sain et des environnements bien conservés.

Aux côtés de la loutre, les rives du fleuve Èbre abritent d’autres mammifères bien adaptés à la vie fluviale. Le rat d’eau (Arvicola sapidus), endémique de la péninsule Ibérique et protégé au niveau européen (Directive Habitats), est un rongeur semi-aquatique qui vit dans des terriers sur les berges et se nourrit de végétation. Le murin de Daubenton (Myotis daubentonii), protégé par la législation européenne, chasse les insectes aquatiques à ras de l’eau pendant la nuit avec une grande précision. Le blaireau européen (Meles meles) et la genette commune (Genetta genetta) profitent de la couverture végétale des rives pour se déplacer et chercher de la nourriture. Le renard roux (Vulpes vulpes), le sanglier (Sus scrofa), l’écureuil roux (Sciurus vulgaris), le hérisson commun (Erinaceus europaeus) et, de plus en plus, le chevreuil (Capreolus capreolus), qui a colonisé de nouveaux habitats dans les zones tranquilles des îles de l’Èbre, sont également fréquents.

Toutes ces espèces témoignent de l’importance de conserver les environnements fluviaux en tant que corridors biologiques.

De l’Èbre au monde: trois grands voyages migratoires

Quelques espèces qui habitent ou visitent l’Èbre sont les protagonistes de migrations spectaculaires, traversant des continents et des océans pour compléter leur cycle vital. Ces migrations connectent les écosystèmes locaux avec des réseaux écologiques globaux et nous rappellent à quel point il est essentiel de conserver les habitats qui les rendent possibles, tant ici que dans les lieux de destination.

L’anguille européenne (Anguilla anguilla), espèce en danger critique d’extinction, naît dans la mer des Sargasses, dans les Caraïbes. Les larves, au stade de leptocéphale, vivent deux ans dans l’océan jusqu’à atteindre les côtes de l’Europe et de l’Afrique du Nord, où elles se transforment en civelles. Une fois dans les fleuves, comme l’Èbre, elles remontent le cours et y vivent pendant des années. Lorsqu’elles atteignent la maturité et deviennent des anguilles argentées, elles entreprennent le voyage de retour vers l’océan pour se reproduire, complétant un cycle migratoire unique et millénaire. Ce voyage est gravement menacé par les barrages, la perte de connectivité des habitats, la prédation par les espèces exotiques envahissantes, le braconnage et la pollution.

Le milan noir (Milvus migrans), rapace élégant au vol plané avec un cri caractéristique, arrive chaque printemps dans les zones fluviales de la Ribera d’Ebre pour nicher. Il hiverne en Afrique subsaharienne, traversant la Méditerranée deux fois par an. C’est une espèce protégée et on l’observe facilement survolant le fleuve, les champs de céréales et les villages proches, à la recherche de charognes, de petites proies et même en pêchant quelques poissons. À partir de fin juillet, ils se rassemblent sur l’île du Galatxo pour se préparer à la migration de retour vers l’Afrique. Leur présence indique une forêt riveraine mature, avec des mosaïques de cultures bien structurées. Les espaces fluviaux des Terres de l’Èbre constituent un habitat favorable à la consolidation de l’espèce.

La belle-dame o Vanesse des chardons (Vanessa cardui) est une migratrice surprenante ; elle naît dans la savane africaine, traverse le Sahara, la Méditerranée et arrive dans les prairies et les bords fleuris de notre territoire. Ici, elle se reproduit et sa progéniture continue le voyage vers le nord de l’Europe. Elle accomplit ainsi une migration intercontinentale aller-retour, sur plusieurs générations.

Ces espèces montrent comment les rives et les îles de l’Èbre font partie d’un tissu vivant global. Prendre soin du fleuve Èbre et de ses îles, c’est aussi protéger ces voyages extraordinaires.

ANGLÈS

Hydrogeomorphological Evolution of Galatxo Island

Fluvial dynamics are the set of natural processes by which a river erodes, transports sediments, and continually shapes its course. The Ebro, as a major river of the Mediterranean basin, is a living system in continous transformation.

Over time, the water forms islands, secondary channels, meanders, and creates fluvial terraces, drawing a constantly transforming landscape.

In the middle course of the river, in the Móra basin, the meanders snake through the mountains, bearing witness to a historically very active fluvial system. A clear example of this hydromorphological evolution is the Galatxo Island, one of the largest in the Ebro, covering nearly 27 hectares. It is part of the Natura 2000 Network “Riberes i illes de l’Ebre” (code ES5140010) and the Catalogue of Wetlands of Catalonia.

This island was formed from a meander that, due to erosion and sediment deposition, became partially cut off, eventually creating a secondary channel with a permanent flow of water. Its structure and dynamics support a great diversity of habitats.

Over the years, and in the absence of regenerating floods, what was once a gravel island with a few shrubs has become covered by dense riparian forest. The original poplar grove, dominated by white poplar (Populus alba), and including tamarisks (Tamarix sp.), white willows (Salix alba), narrow-leaved ashes (Fraxinus angustifolia), and some small patches of native elm (Ulmus minor), has been colonized by the exotic box elder (Acer negundo), which poses a threat to the conservation of native riparian forests.

Although dams and other infrastructures have altered the natural river dynamics, recent initiatives aim to restore its ecological functioning.

Understanding these processes is essential to ensure the natural balance, connectivity, and sustainability of fluvial ecosystems.

The Otter and other mammals present on the Galatxo Island

The otter (Lutra lutra) is the living symbol of the recovery of aquatic wildlife in our country. This semi-aquatic mammal, with its elongated body, webbed feet, and powerful tail, is an excellent swimmer. It has a carnivorous diet based on fish, crayfish, amphibians, and aquatic invertebrates.

By the mid-20th century, it was present in almost all rivers in Catalonia, but pollution, habitat destruction, and direct persecution led to its disappearance from many stretches, including the Ebro.

From the 1980s onwards, conservation and reintroduction programs were launched, improving the quality of the water and riparian forests. Thanks to these efforts, today the otter has returned to most Catalan river basins, including the lower course of the Ebro. Its presence indicates a healthy river and well-conserved environments.

Alongside the otter, the banks of the Ebro River are home to other mammals well adapted to river life. The water vole (Arvicola sapidus), endemic to the Iberian Peninsula and protected at the European level (Habitats Directive), is a semi-aquatic rodent that lives in burrows along the riverbanks and feeds on vegetation. The Daubenton’s bat (Myotis daubentonii), protected under European legislation, hunts aquatic insects skimming the water’s surface at night with great precision. The badger (Meles meles) and the common genet (Genetta genetta) use the riverside vegetation cover to move about and search for food. Also frequent are the red fox (Vulpes vulpes), wild boar (Sus scrofa), red squirrel (Sciurus vulgaris), European hedgehog (Erinaceus europaeus), and, increasingly, the roe deer (Capreolus capreolus), which has colonized new habitats in the quiet areas of the Ebro islands.

All these species bear witness to the importance of conserving river environments as biological corridors.

From the Ebro to the World: Three Major Migratory Journeys

Some species that inhabit or visit the Ebro undertake spectacular migrations, crossing continents and oceans to complete their life cycles. These migrations connect local ecosystems with global ecological networks and remind us how vital it is to conserve the habitats that make them possible, both here and at their destinations.

The European eel (Anguilla anguilla), a critically endangered species, is born in the Sargasso Sea, in the Caribbean. The larvae, in the leptocephalus stage, spend two years in the ocean before reaching the coasts of Europe and North Africa, where they transform into glass eels. Once in rivers, such as the Ebro, they swim upstream and live there for several years. When they reach maturity and become silver eels, they undertake the return journey to the ocean to reproduce, completing a unique and millennia-old migratory cycle. This journey is severely threatened by dams, loss of habitat connectivity, predation by invasive exotic species, poaching, and pollution.

The black kite (Milvus migrans), an elegant soaring raptor with a distinctive call, arrives each spring in the riverine areas of the Ribera d’Ebre to breed. It winters in sub-Saharan Africa, crossing the Mediterranean twice a year. It is a protected species and can be easily observed flying over the river, farmland, and nearby villages, searching for carrion, small prey, and even catching some fish. From late July onwards, they gather on Galatxo Island to prepare for the migration back to Africa. Their presence indicates a mature riparian forest with well-structured mosaic farmland. The riverine areas of the Terres de l’Ebre provide an environment that supports the consolidation of the species and the maintenance of stable populations.

The painted lady butterfly (Vanessa cardui) is a remarkable migrant: it is born in the African savannah, crosses the Sahara and the Mediterranean, and arrives in the meadows and flower-rich margins of our territory. Here it reproduces, and its offspring continue the journey northward to Europe. It completes an intercontinental round-trip migration over several successive generations.

These species demonstrate how the banks and islands of the Ebro are part of a living global network. Protecting the Ebro River and its islands is also protecting these extraordinary journeys.