ribérate: un projecte de generació de bioeconomía a través de la revalorització dels serveis ecosistèmics del bosc de ribera

Cinc entitats de Catalunya que actuen en l’àmbit de la conservació i gestió d’espais naturals s’han unit per impulsar el projecte RIBÉRATE, centrat en la revaloració i conservació dels boscos de ribera.

L’agrupació formada per l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona (ADEFFA), l’Associació l’Aube, l’Associació Aurora – Salut Mental i Natura, Territori i Paisatge, l’Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals (CEN) i l’Associació de Propietaris Forestals del Lluçanès ha executat el projecte durant els anys 2024 i 2025, desenvolupant accions de restauració, conservació i sensibilització sobre la importància dels boscos de ribera.

Es tracta d’un dels 56 projectes escollits en la Convocatòria de subvencions per al suport a projectes transformadors per a la promoció de la bioeconomía lligada a l’àmbit forestal i la contribució a la transició ecològica, que compta amb el suport de Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència – Finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU per a l’exercici 2023. El projecte té un pressupost total de 919.693,20 €, dels quals aquesta subvenció aporta un 95%.

ACTUACIONS DUTES A TERME EN EL MARC DEL PROJECTE:

1. Accions de control d’espècies exòtiques invasores

A les illes de l’Aubadera, del Galatxo, de Putxó i el Tamarigar de Miravet, s’han realitzat actuacions per controlar espècies exòtiques. S’han controlat espècies com l’Arundo donax amb els seus rizomes per evitar el rebrot, així com altres invasores: Acer negundo, Xanthium echinatum i Cuscuta campestris. Aquestes tasques s’han dut a terme amb la participació de personal propi i la col·laboració de l’Associació Aurora.

2. Pastura amb herbívors per mantenir les zones d’ecotò

A l’illa de Putxó s’ha implementat un mètode tradicional en regressió: la pastura amb herbívors autòctons. D’una banda, contribueix a diversificar i mantenir les zones d’ecotò que es troben en regressió a causa dels canvis en la dinàmica fluvial i de l’expansió del bosc de ribera, derivada de la manca de pastura tradicional. De l’altra, permet controlar espècies exòtiques invasores, com l’Arundo donax.

3. Restauració del bosc de ribera amb arbres autòctons

On prèviament s’havien retirat espècies exòtiques, s’ha restaurat l’espai amb arbres i arbustos autòctons, com Populus alba, Populus nigra, Tamarix africana, Fraxinus angustifolia, Salix alba i Vitex agnus-castus per reduir la dispersió d’espècies invasores, limitar els rebrots i afavorir la continuïtat forestal en zones alterades per impactes antròpics i canvis en la dinàmica del riu.

4. Actuacions de millora de la fauna associada al bosc de ribera

La gestió forestal dels boscos de ribera té, entre els seus objectius, la millora i la conservació dels hàbitats per a la fauna autòctona. Per avaluar l’estat de la biodiversitat i aplicar estratègies de conservació efectives, s’ha dut a terme el seguiment de fauna mitjançant fototrampeig, censos d’ocells i anellament científic, instal·lació d’audiomoths i col·locació de caixes niu.

5. Creació d’un viver de plantes autòctones

A la finca en custòdia a l’illa de Putxó s’ha habilitat un viver per obtenir plantes autòctones destinades a repoblar el bosc de ribera durant el segon any del projecte. Les tasques de manteniment i senyalització del viver han comptat amb la participació de personal propi i de col·lectius col·laboradors, com els usuaris del Centre Ocupacional del Priorat i de la Fundació Pere Mata.

6. Voluntariat ambiental

El voluntariat ambiental és clau per fomentar la conscienciació ciutadana i generar un impacte positiu al territori. En aquest projecte hi han participat diversos col·lectius: el Centre Ocupacional del Priorat, amb tasques de plantació al viver, construcció de caixes niu i col·laboració amb el ramat que pastura a l’illa de Putxó; la Fundació Aurora, en la plantació i retirada d’espècies exòtiques al Tamarigar de Miravet; i la Fundació Pere Mata, que ha col·laborat en la preparació de jornades de voluntariat, tallers d’educació ambiental i construcció de caixes niu.

7. Hospitalitat i Natura

Els tallers d’hospitalitat i natura en centres de salut i residències de persones grans són una eina clau per millorar el benestar físic, mental i emocional. S’han realitzat diversos tallers amb la participació de sis centres: la Residència d’Ascó, la Residència L’Onada de Gandesa, la Residència Natzaret, l’Hospital de Móra d’Ebre, el Centre de Dia de Benissanet i la Residència de Tivissa. Les activitats han tractat temàtiques d’interès com el rastreig de fauna, la floració o el bosc de ribera, entre d’altres.

8. Creació d’itineraris saludables

Els itineraris saludables tenen com a objectiu promoure el benestar físic i emocional de la població mitjançant recorreguts pensats per afavorir l’activitat física, els hàbits de vida saludables i el gaudi de l’entorn, alhora que fomenten actituds de respecte i cura del medi. S’han creat quatre itineraris: un a l’Illa de l’Aubadera i un altre al Tamarigar de Miravet, tots dos accessibles mitjançant un codi QR, i un tercer i quart amb plafons sensorials a l’entorn fluvial de Vinebre i a l’entorn fluvial del Francolí.

9. Educació i sensibilització ambiental

Els tallers d’educació ambiental fomenten la participació activa i la implicació directa en la conservació de l’entorn, afavorint una major consciència ecològica i valoració de la biodiversitat local. S’han realitzat tallers amb la Fundació Pere Mata, la població de Vinebre, la ZER Baix Priorat (Masroig, Bellmunt del Priorat i Porrera) i les escoles Lluís Viñas i Viñoles (Móra d’Ebre), El Verger (Garcia), Roc Llop i Convalia (Miravet), Antoni Nat (Benissanet, Tarragona (Tarragona) i Pau Delclòs (Tarragona). Les activitats han tractat temàtiques com els peixos del riu Ebre, el bosc de ribera, la dinàmica fluvial i altres aspectes d’interès ambiental.

Guía pedagógica – NUESTRAS SELVAS